Ell, "l'ajudant de conversa"

- Capítol 32 -

- Vine't amb mi. – diu sense deixar-me d'agafar del cul molt a prop meu amb cara de pillin.

- Vols que vingui amb tu...v-vaja... – dic sense trencar la imaginació que tenim els dos.

Fa que si amb el cap, mentre es mossega ell el seu llavi somrient.

- Que penses fer eh...? – li dic sense parar-li de somriure.

Estem borratxos, això esta clar. Li puc veure les galtes rosades en Bradley entre la poca llum que hi ha.

Mira el meu cos enganxat a mi, insinuant-me el que tothom acaba fent a la discoteca. Somriu i torna als meus llavis lentament apretant-me ben fort a ell.

- Ets un pervertit. – li dic posant-li la mà a la cara apartant-li dels meus llavis inflats ja.

Ens posem a riure quan en Bradley m'agafa i em puja a coll, deixant al descobert el meu cul a la seva espatlla i al meu cap a la seva esquena mentre m'agafa de les cames i surt corrents cap a la carretera.

- Bradley Bradley, para! – li intento dir entre el meu riure.

Estem al carrer caminant molt despresa, jo no, en Bradley, que jo estic sobre d'ell. No es para fins que arribem a un Seat negre, gran i molt net. Em deixa a terra i m'encasta contra el cotxe amb força on es repenja a mi i em besa amb molta intensitat, buscat la meva llengua dins la boca impacient.

- I aquest cotxe? – li dic en quan em deixa obrir la boca per parlar.

- L'he llogat. – em diu i torna a enganxar-se a mi.

- Bra- he d'avi- he d'avisar a la Cris-. Intento parlar.

- Vinga va – diu fastiguejat d'haver interromput el moment.

- Es un moment impacient. – li dic amb cara de bona nena fent-li un pico als llavis i separant-me d'ell per poder trucar a la Caristina i dir-li que no m'esperi, o alguna cosa per l'estil.

--- (puuuuub, puuuuub, puuuuuub) ---

-Va Cris, agafa'l – dic per mi mateixa en fluixet.

- Hey Cel, tia estic amb els amics, diguem, que passa? – sento que diu la Cristina des del telefon amb molta gent de fons.

- Vaig a casa de... a casa de un... un amic, això. – li dic mentre em dono un cop al cap de lo inútil que dec haver sonat. – No cal que m'esperis fora, quedaré a dormir allà, okey?

- Emm... d'acord. – dic confosa. – Te mare ho sap ja?

- No, ara la trucaré.

- Genial, demà et truco per saber que tal estàs! Passa-ho bé i ja saps... protección en mano cariño!

- Cris! – dic de seguida abans no digui res més. - Fins demà! – li crido rient i penjo.

- Tranqui, ja en tinc a casa! – diu de cop en Bradley rere meu.

- Però seràs! – em giro de cop i li dono un puny a l'espatlla. – Vas massa piripi tu...

- No tant, tranquil·la...

Em poso seria un moment, em paro i em ve una pregunta al cap que no dubto en dir-la de seguida:

- Com vols conduir així? – dic rient adonant-me de que si la policia ens para l'haurem cagat.

- El pis no esta gaire lluny... a més, tampoc estaria malament fer-ho a la comissària...no creus?

- Bradley! Ja ni ha prou! – li dic sobresaltada.

Ens posem a riure mentre entrem al cotxe. Un cop som dins, el Bradley no tarda en engegar al cotxe i sortir de l'aparcament.

- Per que coi em poses d'aquesta manera? – salta de cop trencant el silenci que hi havia 20 segons després d'haver arrencat el cotxe.

- Perdona? Et poso com? – em poso a riure al sentir la seva pregunta.

- No portem ni una setmana que ens hem conegut i em tornes boig collons!

Em poso a riure encara més.

- Qui diu que a mi també em tornes boja? Jo. – li somric.

Ens mirem, em somriu i em diu:

- Baixem.

- Ja? El temps amb tu passa tant ràpid...hauria de tenir por. – deixo anar quan trec el peu a terra del cotxe.

Tant sols 5 minuts em tardat...

El carrer es ample, hi ha cases que en realitat són pisos de una sola planta. L'institut durant el temps que s'hi estan els ajudants de conversa li paguen al pis, molt privilegiat, no?

En fi, tant es. Estem drets davant una de les portes de les cases que li dic jo. El Bradley introdueix la clau al pany de la seva porta. En comptes d'entrar a dins i besar-nos, ho fa a fora. Abans que pugui passar la porta, em para agafant-me del braç.

- Si no estàs còmoda, diguem-ho Cecilia, no vull que pateixis.

Encara que vagui força borratxo, sap el que fa i deixa de fer, això em fa adonar del bon cor que té.

-Estic bé, tranquil – el beso per reconfortar-lo.

De cop m'agafa de l'esquena i m'apropa a ell, m'abraça mentre em dona picos als llavis.

Comença sent picos...suaus dels que tant de bo me'ls fes a cada segons. Sentir als seus llavis tous, que saben com ballar...

Va molt a poc a poc, obre una mica la boca i m'agafa els llavis amb força, ho torna a fer, el següent cop introdueix una mica la seva llengua buscant a la meva, continua fent-ho. Mentrestant em va acariciant l'esquena, passa les seves mans pel meu cabell, i finalment, quan començàvem a entrar en calor, les mans van a parar al meu cul, on l'agafa fort.

- Entrem ja. – diu entre els meus llavis.

Entrem a casa enganxats, tanca la porta com pot. No em dona temps a veure com es al rebedor del seu pis, que ja som al sofà. M'assec, ell es posa sobre meu fent-me estirar. Continua besant-me, compartint saliva amb mi, quan de cop baixa cap al meu coll fent-me petons. Tanco els ulls per sentir-ho més. Les meves mans acaricien el seu tors sobre la roba.

En quan arriba al meu coll, li fa un petó fent deixar tota la seva força en mi, com a conseqüència li deixa un "xupeton". Gemego de dolor, em mira i torna aporpar els llavis als meus. M'agafa en braços com si fos una princesa en un tres i no res, i em dirigeix fins la seva habitació. És gran, amb colors neutres, no hi ha cap llum encesa, nomes la claror de la lluna que entra per la finestra sense persiana que dona lloc a un jardí privat que té cada casa.

M'estira al llit amb compte sense deixar d'apartar-se de mi. Em besa i em torna a besar. M'excita. M'acaricia la meva cintura i jo faig el mateix amb ell. Quan porta una estona sobre meu, agafo jo les rendes. Ara soc jo qui esta sobre d'ell. Mica en mica li començo a descordar els botons de la seva camisa de l'esmoquin, una per una, quan de cop em diu:

- Espera, para para.