Ell, "l'ajudant de conversa"

- Capítol 48 -

Ara mateix estic al lavabo del bar, amagant-me la cara amb les mans mentre ploro davant d'en Bradley.

No he pogut suportar el que m'estava dient. Per alguna raó, m'ha afacetat més del que em pensava. M'havia aixecat ràpid de la cadira abans de posar-me a plorar davant de tot el bar, i m'havia dirigit als lavabos que eren al fons de tot. Darrere meu venia en Bradley que no havia ni aixecat la veu, ni havia sigut pesat en fer-me tranquil·litzat, cosa que trobava amb molt de respecte, i per això ho agraeixo. Els lavabos però, son mixtes, per tant, ha entrar rere meu. Estàvem sols.

Estic mirant just a la paret que hi ha al costat de l'enorme mirall de lloc per rentar-se les mans. Un dels meus braços tapa la meva cara mentre l'altre l'he apollat sobre el marbre de les piques. Darrere meu hi ha al Bradley, que espera en silenci. Mentre jo ploro sense fer soroll, sense poder dir cap paraula, sense per què em comportava d'aquesta manera.

-Els teus pares m'han dit que t'ho digui jo. M'hi vaig negar en un principi. No volia ser qui t'ho expliques. Te mare està d'acord amb tot això, vull dir què... -fa una pausa i m'agafa del braç, fent-me quedar davant d'ell, molt més a prop. -Cecilia, no tenia ni idea que tot això pases. És molt difícil en serio, però estic aquí val? Esplicant-ho.

-Bradley, acabo de saber que tinc un germà. -li dic mirant-lo als ulls.

-I jo un cosí.

Ens quedem una estona mirant-nos l'un a l'altre, sense parlar, acabant d'entendre tot aquest embolic.

-Has vist al meu pare llavors? -li pregunto treient-me les llàgrimes amb un moviment brust i ràpid.

-Sí...

-I per què jo no?! Per què no el puc veure jo? Bradley! -m'altero tornant-me a posar nerviosa i tornant a treure llàgrimes de ràbia, tristesa,...

-Cecilia, para. -m'ordena al veure'm que m'estava alterant amb la situació. Sense veure com, de cop estic envoltada amb els seus braços. M'abraça amb força, dient-me amb llenguatge corporal, que tot està bé, i que el tinc aquí. Posa el seu cap sobre el meu i em xiuxiueja:

-El teu pare tenia por de saber com reaccionaries davant d'ell. Tenia por de fer-te mal al saber que els teus pares portaven mesos amb baralles, i era per això; per què tindria un fill. I te mare, en quan ho va acceptar, tenia por en dir-te que el teu pare havia marxat del país per estar amb el seu nou nadó i la mare del. nen. En quan ens van trucar al meu germà i a mi, ens van dir que la nostre tieta acabava de donar a llum, i que l'anéssim a veure. Ens van comunicar que en quan arribéssim al aeroport d'Anglaterra, demanéssim per un tal Francis Hill. De cop em vas aparèixer al meu cap, Cecilia Hill. Ens van dir com era físicament per reconeixe'l en quan arribéssim, que allò, que lo altre, i que tenia una filla a California. És a llavors on vaig saber que era el teu pare, ja que m'havies explicat aquella nit que havia marxat fora del país, i tu no sabies el per què, i per això el vaig relacionar-lo amb ell. Li vaig dir, a la trucada que era la meva mare, que si ella és deia Cecilia, em va respondre que si. Vaig haver de pensar-ho tot, durant una estona. Com que la vida ens havia triat a tu i a mi, a les nostres famílies. Em vaig quedar parat una estona, pensant, pensant amb tu sobretot. No podia creure'm que les nostres famílies ara estaven relacionades, després de tot el que ha passat entre nosaltres...

Em vaig apartar d'entre els seus braços per mirar-lo als seus ulls marrons clars. Ens vam quedar en silenci, i un petit somriure em surt dels meus llavis.

-Això em recorda el sopar d'aquell restaurant, als lavabos, la meva mare per allà, la directora,...

-Estem recreant l'escena... -em diu amb el somriure als seus llavis perfectes. -Pot ser, m'hagués agradat fer més coses allà dins... sinó fos per què dos minuts després va entrar una dona gran...