Ell, "l'ajudant de conversa"

- Capítol 35 -

- Mama?

Entro a poc a poc per la porta de casa meva després d'haver vingut caminant sola des de casa del Bradley.

- Al menjador Cel! – diu de seguida la meva mare cridant.

Camino una mica espantada per saber el que em dirà d'aquesta sobre aquesta nit...

Em quedo amb la boca ben oberta en quan entro al menjador després d'haver caminat tot el llarg passadís de casa.

- Em... QUÈ PUNYETES ESTÀ PASSANT AQUI?! – m'obro de mans alçant la veu.

- He volgut venir a saludar a la teva mare Cecilia! – la veu de la Juls m'irrita les orelles. Posa cara de boníssima nena quan en realitat es tot el contrari.

"Per què nassos me mare l'ha deixat entrar i estat parlant com si res mentre riuen? A cas no se recorden cap de les dues que va passar? Sobretot me mare, o sigui, hola?"

- Calla! Però qui et penses que ets per venir com si res a casa meva i actuar com si lo de l'altre dia a classe no hagués passat? – dic amb cara de fàstic. – Ets una falsa – murmur-ho perquè no m'escoltin.

- Ueep! Cel...ja n'hi ha prou de donar la nota! – s'encara la meva mare amb mi mentre la Juls posa cara d'àngel.

- Mama, es pot saber quina classe de mosca t'ha picat? – li dic enfadada i confosa a la vegada. – Yuhu! Reacciona! – li dic picant-li de dit davant de la seva cara.

Ara mateix estic flipant de debò... Són les deu del matí i e trobo amb això.

- Perdona Juls, ara venim, he de parlar amb la Cecilia... – diu la meva mare enfadada agafant-me del braç i dirigint-me cap a la cuina de "mala manera".

- Mama, para! Saps de p*** mare que no em cau gens bé aquella mala p***! Perquè la deixes entra!!!??

- Cel, escolta'm! – diu davant meu fluixet per que no s'assabenti la Juls, que s'ha quedat sola al menjador. – Ha trucat el timbre de casa fa mitja hora, al principi em negava a obrir-la, per tot el que va fer i etc, però, m'ha sabut greu deixar-la a fora que feia una mica de fresqueta... i doncs l'he deixat entrar...

- Para, para para, mama de veritat...

- Un moment! – em diu posant-se nerviosa. – La cosa és què m'ha començat a parlar i a dir-me coses interesants que l'he convidada a seure al sofà i continuar parlant mentre t'esperàvem...hauries d'arreglar les coses, ha millorat molt carinyo.

- Avia'm si ho entenc, que el meu cap al final explotarà. La tia aquesta ha vingut aquí casa per saludar-te després de no parlar amb tu des d'aquella baralla que vam tenir amb ella, precisament. – em quedo en silenci un moment, pensant, amb els ulls ben oberts. – segueixo sense entendre com et pots empassar les mentides d'aquesta guerra. Jo passo!

Surto de la cuina i torno a sortir fora al carrer, no suporto parlar amb la meva mare quan no esta d'acord amb mi, i ara tampoc suporto estar a casa meva amb la fastigosa de la Juls. No ser com encara ha tingut ovaris de presentar-s'hi.

Porto 5 minuts caminant pels carrers de L.A enfadada. M'he posat als cascos que he agafat abans de tancar la porta de casa amb molt mala llet. La música em distreu una mica, però no del tot. Camino i camino, una cançó rere l'altre, la gent anant al seu rotllo,...

La música baixa de volum de cop, una notificació.

Paso de mirar qui es i contestar ara. Quasi que estic pensant en posar-lo en silenci. No vull parlar amb la meva mare si m'ha enviat algun missatge, sembla que estigui en contra meva i no penso discutir més amb ella després de lo del meu pare, que per cert, el trobo a faltar ara mateix, però tampoc penso trucar-lo...per què ell no m'ha dit ni que passava ni un simple adéu? Per què?

Un altre cop la música baixa de volum.

"Joee" se m'escapa de la boca quan trec el mòbil de la butxaca més ben dissimulada del vestint vermell per posar-lo en mode avió d'una vegada per totes.

Engego el telèfon, veig la pantalla inicial.

*Tens 6 missatges de @bradley94x*

No tardo en obrir-los i llegir-los aturant-me al mig del carrer al costat de la platja.

"Cecilia acabo d'agafar l'avió, he de marxar, és urgent"

"T'explicaré el que quan tingui més temps"

"Ara torno a Anglaterra"

"Em sap molt de greu, de veritat, aquesta tarda no podrem quedar, perdona'm!"

"Segurament faltaré uns dies a l'institut, ara vaig a avisar la directora"

"T'obriré més tard, he de marxar ja. No et preocupis per mi d'acord? Fins després preciosa"