Ell, "l'ajudant de conversa"

- Capítol 14 -

- Si no m'expliques el que ha passat amb ell quan sortim de classe, et tornaré agafar pel coll com abans, entesos? - em diu l'Emma fluixet seria pero rient per dintre.

- Susuu.

Somric i continuo escoltat el que diu el Bradley.

- La cosa es, us repartiré un paper en blanc on m'agradaria que escriviu alguna cosa que no us agradi de vosaltres mateixos o que us molesti, o algu que no us caigui bé, o qualsevol cosa que us incomodi. Llavors, jo avui, les llegiré i posaré algun comentari. - Us sembla bé?

Tots van dir que si, menys jo. L'única cosa que em molesta, m'incomoda,...es que em flipa massa en Bradley i em fa cosa dir-li, per por, per por a que s'ho prengui malament o qualsevol cosa.

Mentres repartia els papers, el seguia amb la mirada. Quan arriba a la meva taula, em mirar serio, i somriu de cop. Em torna boja que faci això, ho juro.

Miro al paper, penso, penso molt. Realment no tinc ni idea de que posar.
Em paso com 3 minuts veien com tothom escriu algo i jo sense saber res.
Amb el braç sobre la taula agafant-me del cap miro en Bradley que esta assegut sobre la taula mirant-nos a tots. En quan em veu li faig una cara de "no ser que escriure". De seguida, ell, s'acosta, posa una mà a la taula i l'altre al respaldo de la cadira, repenjat cap a mi, i em diu fluixet

- Passa algo Cecila?

- No ser que posar.

- Tranquil·la, posa, posa el que et passi pel cap.

- Buff Bradley, saps ben bé tot el que em passa pel cap. - li dic mirant amb els llabis mig oberts.

En Bradley de seguida enten el que vull dir. Em mira i em somriu.

- No riguis! - li dic amb veu baixa donant-li un cop a la mà que tenia sobre la taula rient posant-me vermella.

- Doncs...posa-ho, escriu el que sents, no ho llegirà ningú mes que jo. - em diu alçant les celles molt sensualment.