Ell, "l'ajudant de conversa"

- Capítol 38 -

- Cel...

No dic res. Em quedo parada mirant la pantalla del mòbil amb els ulls oberts sense parpellejar.

- Cel... agafa'l, parla amb ell amb clama, d'acord?

Continuo sense fer res. Sento que la mà de l'Emma es posa sobre la meva, a la del mòbil.

- Ei, tranquil·la okey? Ves a parlar amb ell, t'espero aquí.

La miro, afirmo amb el cap i surto del local, al carrer que per aquests moments no hi passen gairebé cap cotxe.

Despenjo de seguida i un "Hola" surt per la meva boca, molt finet i una mica confós.

"Cecilia"

"Bradley"

"Em sap molt de greu haver-te de dir això, d'haver fet el que he fet, de no haver avisat molt abans... no sabia que passaria però suposo que son coses de la vida..."

Em començava a sentir enganyada, no ser el perquè, però, començava a plorar en silenci.

"Bradley agrairia que anessis al gra" dic de cop quan començo a posar-me dels nervis.

"Perdó"

"Tranquil, digues ja."

"Em va trucar la meva germana Natalie que havien ingressat el meu avi..."

Em quedo un moment sense dir res, donant gràcies a que no hagués sigut qualsevol cosa que jo ja em cmençava a imaginar. Però, de cop, pensant-ho millor i repetint la frase de "han ingressat l'avi d'en Bradley" em va venir el malestar a mi. Sentia una culpa a sobre de no ser què.

"QUÈ?? Bradley, perdona'm, aii no, em sap greu!"

"No, Cecilia tranquil·la, disculpa'm a mi per...pfff... pel que hagi fet"

"No, bua, però el teu avi està bé? Ai que estúpida, perdó..."

Em sento tant inútil en aquest moments, normal que no està bé! Està a l'hospital ingressat! No ser que dir, déu meu.

"Volia dir un altre cosa... m'està costant ho sento... necessito saber que estàs aquí, vull veure't"

"I jo... No saps quant, no saps com estava ahir..."

"Vaig puto desmaiar-me...allò va ser horrible"

"Cecilia...estaves perfecte, hagués continuat sinó hagués estat perquè no volia fer-te sentir com no volia fer-te sentir després de que vas despertar-te...però... Em vas posar a mil"

"Joder Bradley, torna ja!" no aguanto més, vull que torni i que no. "Vull tornar-ho a repetir" se'm m'escapa per la boca.

*Sento a riure el Bradley*

"Osti, em... vull dir..." no ser que dir ara...l'he cagat.

"Si sapiguessis el que he estat pensant Cecilia...Quan torni ho veuràs..."

"..." no dic res, m'he quedat sense paraules.

M'he posat vermella segur. Crec que no he sentit bé el que m'ha dit, què dic? Si que ho he sentit i prou bé... Ara es a mi que m'ha posat a mil.

"Ugh... diguem... que es el que has estat pensant?" dic amb el mateix to que ho ha dit per seguir amb el joc...

"Crec que serà més divertit si ho faig en persona... ara no tindrà gracia..." diu quasi xiuxiuejant. Quan ho fa... un pessigolleig recorre el meu cos.

"Bradley... m'estàs posant en un..."

"En un que?" sento que riu.

"...Uff"