Ell, "l'ajudant de conversa"

- Capítol 34 -

Es va girar de cop mentre reia per dissimular. Es va treure la part de la camisa mirat a la finestra. Em vaig bocabadada amb la seva esquena nua, amb els seus musclos marcats. La bava se m’està queien. Quan per fi m’adono, m’acabo de posar la dessuadora i treure el vestit. M’estiro de seguida al llit mentre observo el cos d’en Bradley.

-Tu també, et quedaràs aquí mirant-me? – em diu mentre riu.

- Ahgg! – grunyeixo i em tapo la cara amb la mà.

Fa molta calor com per tapar-me amb el llençols, així que estic tirada al llit, amb la dessuadora que m’arriba a mitja cuixa i els peus descalços.

Durant l’estona que tinc la ma a la cara, en Bradley ha tingut temps de posar-se uns pantalons curts com de xandall negres.

De cop boto del llit, s’acaba de tirar en Bradley.

-Vaja nit... – diu mirant al sostre.

- M’hauria de posar una corona. – dic bromejant.

- Torna’t a dir alguna cosa contra teva i t’ofego eh – diu en Bradley abraçant-me fort estirats.

Ric entre els seus braços que em sacsegen, fent veure que m’ofegarà.

-Bradley que em moro! – dic tancant els ulls, deixant de fer força i traient la llengua en fora com si hagués mort.

De seguida aixeca el cap en Bradley i m’agafa del coll, s’acosta ràpidament i em besa, em besa igual com ha fet durant els últims, son additius.

Finalment, després de 30 segons, deixa els meus llavis inflats al aire lliure. M’abraça amb els seus braços sobre el llit, i posa el seu cap sobre el meu, i un “bona nit” surt per la seva boca, molt dolç.

Aconseguim adormir-nos en minuts, estàvem mort de la son. Haurien de ser quasi les 6, nomes teníem 4 hores per dormir i ser a casa els meus pares, jo.

Alguna cosa em desperta, els rajos de sol que entren per la finestra. Feia un dia de pel·lícula, preciós, per començar a cantar vaja.

M’aixeco a poc a poc per no despertar en Bradley que seguia dormint. Vaig directe a la seva dutxa, encara faig olor alcohol. El lavabo es a l’habitació mateix. Tanco la porta en quan soc dins amb el vestit d’ahir a la mà. Em trec la dessuadora, i les calces. Em mullo nomes el cos, el cabell encara fa olor al meu xampú. Un cop estic despullada, entro a la dutxa a poc a poc, engego la manega i comença a sortir aigua tèbia.

Em relaxa l’aigua com em cau per cada centímetre del meu cos. Agafo el Gel Murssel que te en una de les estanteries i em rento amb ell.

-Tss, bon dia... – sento la veu d’en Bradley al marc de la porta fluixet.

- Bradley! – salto de cop tapant-me.

Surt del lavabo rient. Acabo ràpid i surto amb la tovallola envoltada a mi.

-Perdona, havia de dutxar-me, feia olor alcohol. – li dic traient al cap mirant el Bradley per la porta.

- Tranquil·la, podries haver avisat, també volia entrar.

- Anda ja! Pervertit un altre cop. – li dic girant-me rient cap al mirall.

Em poso la meva roba interior el mes ràpid que puc quan veig en Bradley entrar.

El miro a traves del mirall, s’acosta a mi, es queda a mig metre rere meu. Em giro per mirar-lo jo cara a cara al veure que no fa res mes que mirar-me. El somric i m’acosto a ell.

-Passa res dolent? – li dic a centímetres seu.

- Tu... – diu.

- Jo?? – deixo anar mirant a un altre costat.

M’agafa per la meva cintura. Encara va sense res a sobre, nomes que els pantalons que es va posar ahir. M’apropa a ell fent que sentim les nostres pells xocar. Li agafo el coll, el miro i el somric. S’acosta mes i mes fins que arriba a tocar els llavis, a poc a poc torna a buscar la meva llengua.

-Bradley, he de marxar! – dic interrompent-lo de nou.

- Uff, el dia que no m’interrompis... – diu mig enfadat de broma quan de cop em dona un petit cop al cul.

Em poso el vestit ràpid i les sabates.

En Bradley es al menjador, vaig cap a ell on m’ofereix un suc de taronja.

-Aiva! Quina pinta, gràcies! – li dic mentre me’l veig.

Em somriu i no treu la vista de mi.

-No marxis... – deixa anar ell.

Poso cara de trista i l’abraço amb un pico als llavis.

-Recorda que aquesta tarda em quedat! – li dic. Obro la porta de la seva casa i surto pitant.