Ell, "l'ajudant de conversa"

- Capítol 31 -

-Ostii Bradley!! – dic girant-me de cop.

Em començo a cansar de donar-ho tot ballant, movent el cos d’un canto a l’altre, somriure amb gent que desconeix-ho,...però, vull seguir, seguir ballant, seguir donant-li glops als vasos de plàstic que donen gratis d’alcohol, seguir aquí passant-m’ho bé,...

Em poso cara a cara amb el Bradley, els dos ajuntem els nostres cossos i ballem al ritme de la musica. Les nostres cintures encaixen a la perfecció i es mouen alhora. No hi ha cap forat entre nosaltres buit, les nostres cares estan tant a prop que sento l’olor de l’alcohol, ell també a begut.

- Vas borratxa – em diu somrient mentre ens movem entre tota la gent.

- Tu també, no et fot – li dic rient.

La música es posa més interesant, la sento dins meu. En Bradley acosta la seva cara més a la meva, ballem amb més intensitat, mirant-nos als ulls.

L’alcohol ens va pujant que ja ni ens importa qui ens vagui, que digui un o digui l’altre, que passi al nostre voltat o entre nosaltres.

- I el teu germà? – començo a dir mentre ballem.

- Calla – em diu de cop posant-me la seva mà sobre la meva boca. – Ja t’ho explicaré, no pensis amb això, passem-nos-ho bé.

Es separa de mi un segon i em dona la volta en unes mil·lèsimes de temps, acosta el meu cos al seu agafant-me de la cintura. Es rere meu, ballant amb mi mentre posa el seu cap entre el meu i la meva clavícula, sento la seva respiració que va a mil. Giro el cap que quedi a centímetres del seu.

-Fa molta calor Bradley – dic respirant fort a pocs centímetres de la seva boca.

A part de la calor que fa aquí dins, ara en tinc més per culpa d’en Bradley.

En Bradley sent el que he dit i acosta el seu llavis als meus, sense arribar a tocar-los. L’alcohol m’està fent veure això com si fos un somni. M'agrada.

Es queda uns segons més així mentre continuem ballant amb la música molt alta.

“Va, Cecilia llença’t, va, no esperis més, dóna-li” començo a pensar, però, realment no ho vull fer-ho, se’m fa més divertit tenir la temptació, em posa molt.

- Ets conscient que en qualsevol moment podem acabar com acaben la majoria dels joves? – em diu just davant dels meus llavis. – A punt d’empassar-se la llengua de l’altre, anant al lavabos de la discoteca i acabant cridant com bojos... No et dona morbo?

- Quants vasos portes ja? – li dic rient sense apartar-me, mentre mirava als seus llavis perfectes.

- No els he contat – diu inclinant la boca cap a la meva orella. – Et dona morbo o no?

- A tu si? – dic per fer-lo esperar.

Sento que bufa i torna cara a cara, ara però, mirant-me els ulls a una distància menys de la d’abans, tot i que seguim junts iguals.

- Contesta’m a la pregunta Cecilia... – comença a perdre els nervis. Una de les seves mans comença a baixar a poc a poc fins al meu cul.

- O sinó què? – li dic rient davant d’ell amb una mirada juganera.

- Et castigaré com no t’imagines... – diu passant-me l’altre mà resseguint-me la meva cara fins arribar als meus llavis tot tant sensualment.

- M’agradaria saber-ho... – dic mossegant-me el llavi per on m’ha passat el dit.

Alça la cella sorprès i després somriu divertit  molt sexy.

-Anem fora, ja. – m’ordena i em dona pas perquè passi jo primer. Jo li agafo la mà mentre intento caminar entre tothom, així no perdre’l.

Per fi, sento l’aire fresc de la nit. He perdut la noció del temps des que he entrat aquí dins, i des de que estic amb en Bradley, ves a saber tu l’hora que és.

No hi ha gaire gent fora del local, la majoria o són dins o ja han marxat. Les meves orelles fan un pip horrorós, al estar amb la música a tot volum...

M’he parat quan he aconseguit sortir observant el cel, avui hi havia masses estrelles. El Bradley m’agafa de seguida i em porta a un lloc fora de la porta de la discoteca, un lloc on hi ha menys gent.

Estem al costat de l’edifici, amb l’enorme mur negre del local. Al costat nostre, a uns metres, hi ha una parella petonejant-se molt apassionadament amb els vasos a la mà. El Bradley m’ha agafat de braç sense fer mal i m’ha posat d’esquenes a la paret negra.

- Pensaràs contestar a la pregunta? – em diu acariciant-me la barbeta suaument amb cara perveritda.

- Doncs clar Bradley! Qualsevol et desitja joder. Tot el que vaig escriure en aquell paper, ho sentia de veritat, m’atraus i ho saps perfectament. Ja t’he dit abans que no et veig pas com a profe, que n- em talla el Bradley amb el dit índex sobre els meus llavis.

- Shhhh

Tothom sap que l’alcohol et fa dir coses que a lo millor te les guarderies per dir-les en un altre moment o no dir-les, directament. Ara, m’acaba de passar, tot i haver-li dit en aquell paper i al restaurant “insinuant-li”, li he tornat a dir, però aquest cop amb més sentiment i cara a cara.

- Què per cert, encara m’has de dir a que venia la cara del divendres al matí...

Posa els ulls en blanc i somriu.

- Sempre has d’interrompre el moment o deixar-me amb les ganes... – diu rient. – Cecilia, tu si que m’atraus, de totes les que hi ha a l’insti tu, tu ets tant diferent, ets...joder...

- Calla i fes algo al respecte – l’afecte de l’alcohol surt de mi i li dic amb to borde.

- Ahg nena em poses massa quan t’enfades joder – diu apretant les dent i agafant-me la cara.

Ara si que si, els seus llavis s’acosten als meus bruscament fins que toquen. Comença donant-me petons normals. A mida que la temperatura va pujant els dos ens posem més calents. Ara ja sabem que els dos ens atrèiem mútuament i que millor manera que petonejar-nos després d’haver begut alcohol a la discoteca. En Bradley té les mans sobre la meva cara quan de cop les posa sobre el meu cul, l’agafa em força, això fa que surti un gemec. Poso les mans al voltant del seu coll. Entreobre els seus llavis per besar-me amb més passió, jo faig el mateix. Les nostres llengües ballen, ballen en sintonia, donant moviments mentre ens liem. M’apreta fort contra la paret, em mossega el llavi inferior on li faig una ganyota de dolor. Es separa de mi i em mira. Somriu i passa el seu dit polze pel meu llavi inferior. Somric.

-Tinc el pressentiment que si te mare sent la teva olor a alcohol et matarà. – diu rient de mi.

- Cert – ric nerviosa. – Hauré de dormir en un banc del carrer – bromejo.

- Vine’t amb mi. – diu sense deixar-me d’agafar del cul molt a prop meu amb cara de pillin.