Ell, "l'ajudant de conversa"

- Capítol 22 -

Em sento molt malament amb mi mateixa. El fet de no entendre que es el que esta passant pel cap d'en Bradley em posa malalta. L'Emma segueix igual de sempre, feliç i boja, molt boja. S'ha pres aquest tema molt a broma, pero realment a mi m'afecta. Quina tia té ovaris per escriure-li al professor que et posa nerviosa una carta pujada de to? Qui? Ningú, esta claríssim. Però jo que no penso abans de fer les coses... passa el que passa. 

Total, m'esperava que l'Emma m'ajudes en qualsevol dels sentits, però no ho ha fet.

Tinc la cara blanca, ho noto jo mateixa. Les meves puntes dels dits estan a punt de trencar-se de lo fredes que son ara mateix. 

He apartat la mirada quan en Bradley m'ha posat aquells ulls. Estava avergonyida, molt avergonyida. Pensar en el simple fet de que la pugui ensenyar als meus pares, o qualsevol cosa... He començat a caminar molt ràpid passant per la recepció de l'institut igual que l'Emma que de seguida s'ha llançat sobre les espatlles d'en Taylor que anava devant nostre, abans d'arribar a les escales per pujar a les classes. L'Emma ja estava abraçant en Taylor que anava devant nostre. Cap dels dos se n'adona que vaig rere seu mirant el telèfon, sense saber que fer. Sento que parlen d'alguna cosa en Taylor i l'Emma preocupats, però no li dono importància.

No passa gaire estona que parlen quan en Taylor es gira, em mira preocupat i m'abraça.

- Què tal reina, com estàs? - em pregunta en Taylor amb un fil de veu.

- N'ha fent i tu? - li dic amb un somriure forçat. 

Al deixar-lo d'abraçar, miro l'Emma un moment. Em sorpren que no estigui saltant de lo alegre que sempre es. La veig mossegant-se les ungles i els ulls més oberts de lo normal. Algo no va bé...

- Eh que passa? A que venen aquestes cares m'ho expliqueu? - dic jo deixant els llavis entre oberts.

- Cel... ha tornat... la... la Juls, tornat a l'institut... - li costa de dir en Taylor mentre es rasca el cap.

- Tia tranquil·la... - em diu l'Emma preocupada.

Estic en estat de shock, com pot ser? No ser com actuar, que he de dir en aquest moments? que passarà de ara fins més endavant?

- Em... si d'això... com ho sabeu? - dic sense parpellejar.

- Ara mateix ens ho han dit els de l'equip, hem hagut de venir una mica més d'hora a l'institut, ens havien de dir tot el que farem aquest cap de setmana ja que tenim partit... diuen que en qualsevol moment d'avui i de la setmana que ve, pot aparèixer. - salta en Taylor - Però Cel, que sàpigues que em tens aquí per qualsevol cosa. - acaba dient amb la seva mà sobre a meva espatlla.