Ell, "l'ajudant de conversa"

- Capítol 24 -

M'he n'havia oblidat completament de l'escrit que li vaig fer en Bradley, si, en aquell moment el meu cap només hi havia la imatge de la nit del ball de l'institut, i res més, bé, si que hi havia un altre imatge, la d'en Bradley amb la seva mà sobre les meves espatlles, fent-me sentir bé, ell em fa sentir bé i no entenc el com ho fa.

Encara no ha tocat el timbre per entrar a classe, des de que en Bradley ha marxat, tant l'Emma, en Taylor, Charlie i en Jack han estat amb mi, parlant de coses que no tinguin res a veure amb la Juls, els hi agraeixo tant que no hagin tret el tema.

-Nen, podrien obrir ja les santes portes, dic jo... – es queixa l'Emma mirant el rellotge que portava al canell fent cara de impacient total.

- Doncs casi que prefereixo quedar-me aquí fora el passadís si et dic la veritat, abans d'entrar al infern de classe – diu en Taylor i tots ens posem a riure.

- Que gran germà – li dona un cop a l'espatlla en Jack al Taylor mentre riuen tots.

- Eh tiu, estàs molt empanat avui – salta en Taylor fent-li passar les mans davant dels ulls d'en Charlie rient.

- No no, que va, mira'l, se li cau la baba amb te teva cosina Cel – riu en Jack sense respirar.

- Calla xato, s'assabentaran si ho dius més alt. NO et dones conte que ens estan mirant? – diu seriós en Charlie quan al final però, se lo escapa el riure.

- Em miren a mi guapos... – sentim la veu de la de física, tant graciosa com sempre...

Poso els ulls en blanc i dic que no amb el cap. En Charlie es posa la mà sobre la seva cara fent que no amb el cap de mig vergonyit.

Porten 2 minuts rient com bojos tots, inclòs en Charlie que s'ha adonat que esta molt mes amunt dels núvols amb la meva cosina segona, Melany, que estava repenjada a la paret davant nostre esperant que també li obrissin la porta de la classe junt amb les seves amigues.

He de dir que la Melany és preciosa, sembla una nina, de debò. Ulls blaus, morena amb reflexos rossos, prima, amant de la moda, així que ja es pot intuir com vesteix..., ho te tot. Tothom diu que ens assemblem massa, però jo no li veig la semblança entre nosaltres dues... Una rossa, jo morena, ella baixa jo més alta, la Melany amb llabis molt primets, jo gruixuts, ella ulls blaus, jo marrons fluixos,... Bé, de veritat que no ser on treuen lo de la semblança.

Entrem a la classe i ens posem al nostre lloc, de fet, no tenim lloc fixe, podríem canviar-nos i anar a un altre banda de la classe, però portem tant temps en aquell racó que ja ens és perfecte. Continuaven sense parar de riure, la gent anava entrant, no tant feliç com estaven ells, ens miraven i seien al lloc mentre parlaven casi sense veu. Els ignorava, si, crec que ja m'imaginava el perquè estaven així... havia corregut tant ràpid la noticia...

La primera hora passa rapidíssima, em fet física, se'm dona genial així que no tinc cap dificultat.

Mentre esperàvem a que la de anglès, l'Olivia, vingués a classe, havíem tret el mòbil per distreure'ns una mica.

-Tiaa, quan vas marxar de casa, em va donar per mirar tios bons per internet, i bua...- diu l'Emma seient sobre la taula mentre buscava les fotos dins la galeria del seu telèfon.

- Aiii Emma, estàs piradíssima, va – li dic rient girant els ulls.

- Mira mira – m'ensenya una foto d'un noi guapíssim la veritat, morè, musculat, ulleres,... – Ohh i aquest mira... – un altre foto, i el mateix, guapíssim uf – mira tia aaahg – fa un crit de l'emoció. Si, així ens passem les hores, bé, jo no, l'Emma...

Els nois es passen l'estona parlant del que tots parlen vaja, que si culs, tetes,... ments brutes.

-Bon dia!! Ja som divendres nois! – diu l'Olivia amb tot de papers als braços. – Ja pots passar Julie, entra va.

Que??! Que acabo de sentir? De cop m'he posat nerviosa, no puc paperejar. L'Emma m'ha mirat de seguida amb cara de preocupació, preocupació màxima. La mà d'en Taylor m'agafa la meva, em giro, el miro i amb els ulls em diu que tot estarà bé, que no em preocupi. Però ara mateix no puc ni respirar.

Efectivament, era ella, molt més formada, molt més gran, molt més ella, amb 50 quilos de maquillatge a la cara, arracades grans d'aro platejades, cabell llis amb el seu color ros que hipnotitza, un top negre amb pantalons a conjunt blancs, juntament amb uns talons de 10 centímetre o més que fan un soroll espantós.

Tothom te la boca oberta, ningú s'esperava que vinguis precisament avui, a segona hora del mati, i menys que aniria a la mateixa classe que la seva pitjor enemiga, jo.

-Serà filla de p – se m'escapa fluixet, sort que l'Emma m'ha tapat la boca abans de dir la paraulota més paraulota del món.

No feia gaire plorava al saber que aquesta tia tornaria a l'institut després de tot el que vaig haver de passar, de com de dur va ser tot, la odiava tant, odiava que m'hagués mentit com ho fa fer, igual que amb el xicot amb qui estava...

- Ahhh, que estem bojos?? Ni en els meus pitjors somnis vull estar amb aquesta fastigosa persona!! – crida la Juls amb cara de fàstic al moment que em veu.

Faig punys i no tardo en aixecar-me de la cadira i dir-li un parell de coses amb aquesta mal educada.

-No ets ningú per dir-me això nena mimada – dic sense pensar cridat com ella ha fet.

- Ohh! nena mimada tu, inútil! – fa un crit d'ofesa i m'insulta amb cara d'enfadada.

- Serà possible... – dic mentre avanço cap a ella mentre en Taylor i l'Emma m'intentaven parar, i l'Olivia anar dient que paréssim o ens cauria una incidència. – Ets una imbecila, encara no recordes que va passa per culpa teva i tens ovaris per parlar-me d'aquesta manera? – dic intentat arribar a ella per donar-li dos cops de punys ben durs, però, estava agafada pels braços de la meitat de la classe, mentre l'altre meitat agafaven a la Juls.

De cop apareixen dos professors per la porta, suposo que hauran entrat pel soroll que havíem fet en un moment, un d'ells era en Bradley que de seguida m'ha tret fora la classe.

-Zorra de merda! – sento cridar a la Juls.