Ell, "l'ajudant de conversa"

- Capítol 8 -

Ens va veure amb les mans agafades, el Bradley les va apartar de seguida, i jo em vaig quedar tal qual estava, xocada per l'estona que havíem estat parlant.

...

- Què dius, ja? – fa en Bradley sobresaltat.

- Seeep. – diu l'Emma somrient.

L'Emma entra i em llença una mirada de "que punyetes heu estat fent tota aquesta estona!?", m'agafa del braç i sortim de la classe classe. Abans, però, em giro  dissimuladament per veure en Bradley. Està partint-se de riure mentre plega les cadires, i em mira volent dir que "l'hem cagat".

Al mig del passadis de l'Institut, lEmma em comença a fer moltes preguntes, que heu fet tia??? Tanta estona??...

- Tiaa que no ha passat res! - dic mentre l'Emma m'agafava fort del braç. - Bé, en veritat han passat coses... - dic fluix i rient.

- Siiii ho sabia aahhh bien bienn, has atacat??

- Que va que va, no me liat, no ha passat res d'això, l'únic que ens hem conegut més... - dic mirant-me les mans recordant aquells moments...

- Oi tant que hos heu conegut més, la maree, quan he entrat os he tallat el moment oi?

- Emmmm nnnn si.

Ens posem a riure d'una manera descontrolada fins casi arribar a la porta de la nostre classe.

- Noies no us han dit mai que al costat també fan classe i que aquests crits no es fan? - diu l'Olivia obrint la porta de cop.

- Ho sentim. - diem les dues i se'ns escapa un riure al dir-ho.

Entro jo primera a classe i de cop salta en Taylor des de l'última fila.

- Cecilaa que tu? Ja t'hauràs menjat la boca d'en Bradley perquè heu estat poca estona eh...- diu en alt mentre xoca de puny al company del costat.

- Molt gracios tu... - li dic treien-li la llengua.

Sec a la cadira junt amb l'Emma.

- Tsss ara en serio, tia que ha passat? - em va dir en Taylor fluix.

- Bua no ser tiu pero encara ni m'ho ha explicat a mi... Pero tela... - salta l'Emma. - Els he pillat agafats de les mans i super aprop.