Ell, "l'ajudant de conversa"

- Capítol 9 -

Tinc les galtes vermelles quan miro la taula dibuixant un cor amb el dit. Realment no sé per què estic tant als núvols, però en Bradley m'ha dixat a un altre lloc.

- Hem estat parlant de les optatives que hi han tia, hem de fer alguna llengua!! - em diu l'Emma emocionada.

- Ala! No estàs bé haha - li dic fent que no amb el cap.

- Si si tia que FAREM UN VIATJE!! Si triem fran... - es talla l'Emma quan s'obra la porta.

- Cecilia t'has deixat el paper a l'aula! - diu en Bradley des de la porta.

L'Emma em mira mirar mentre s'emociona ella sola.
M'aixeco de la cadira confosa, "quin paper?" "que he escrit allà?".
El miro i no sé com, però entenc el que em volia dir sene obrir la boca cap dels dos.
Arribo davant la porta, em va dobar un paper DIN a4 on amb llapis posava "que ningú ho miri" en petit a dalt de tot del full.
De cop, el. miro de seguida, faig un somriure divertit amb ganes de jugar amb nervis de saber que és. Li dic "Gràcies" guinyant-li l'ull i donant-me la volta tornar al meu lloc per dissimular.
Em torna el somriure abans que donés la volta.

- Bradley que te'n portes algú altre per parlar ara? - diu l'Olivia mirant el rellotge que portava al canell.

- Si, d'acord - diu el Bradley repenjat al marc de la porta.

En aquest moment, quan ja estic asseguda a la cadira, havent-me guardat el paper perque ningú el llegis, els meus pensaments eren com "bua que sexy déu meu" "esta quadrat ell...",...tot mentre em mosegava el llavi sense adonar-me'n.

- Taylor vols ser el següent? - diu l'Olivia assenyalant amb el dit el paper de la llista de la classe.

- Yaas! - fa en Taylor volent sortir de la classe el més ràpid possible.

Només queden 15 minuts abans del 2n pati i em moria de ganes de llegir el que havia escrit en aquell paper.

- Tia? Tia llegeix-lo no?? - diu l'Emma mirant el paper sense poder llegir que deia.

- Hahaha tranquila són coses que us farà escriure a tots. - li manteixo.

No vull que l'Emma mirés el paper per si hi ha algo escrit que no podia saber o... Qui sap.
L'estona dels 15 minuts es van fer eterns però finalment va sonar la campana!

- Cel, vaig al bater que me meooo! - em diu l'Emma corrents.

- Okey hahaha ara vindré. - faig que no amb el cap mentres reia.

Agafo el paper aprofitant que estava sola aquell moment per poder llegir-lo.
És molt estrany, el que deia eren coses de física i química, no entenia perquè m'ha donat aquest paper, però en quan li dono la volta posa:

                   "@bradley94x"