Ell, "l'ajudant de conversa"

- Capítol 27 -

Avui es un dels dies que et lleves i ho veus tot correcte, tot es perfecte, sembla un altre cosa comparat amb els dies que et lleves amb el peu esquerra. Ho dic de debò, no ser si es pels cors que hem va enviar ahir en Bradley, si es per els rajos de sol que entren per la meva habitació, o ves a saber què!

He estat fent una mica la mandra al llit mentre em posava la musica de "Like i Love you" de Lost Frequencies amb The NGHBRS, crec que es una de les cançons que per mes que estigui enfadada, trista, o qualsevol estat d'ànim, em fa feliç automàticament.

M'he vingut a dalt i he començat a ballar com si res per tota la meva habitació pujant el volum al màxim de la música. Eren les 10 del matí, mentre ballava anava agafant la roba per vestir-me. M'he posat uns shorts blaus i un jersei de tirants negre per sota del pantalons, de sabates m'he agafat unes adides blanquets que he trobat per l'habitació. Vaig molt bàsica, de moment no he quedat ni res, per tant anava el més còmoda que volia.

He de dir que no m'agrada gens estar per casa amb el pijama, es molt estrany, sempre m'he de vestir o sinó em sento incomoda.

Em faig un monyo despentinat, que rarament em queden sempre bé, i baixo les escales per anar a esmorzar.

Des del meu quarto ja sentia una olor que em moria, i ara que sóc a la cuina...crec que no hi ha cap paraula per descriure l'olor que fa un gofre amb Nutella per sobre...

- Mama!! Déu meu, com et passes!! M'encanta aquest gofre uugg – li dic dirigint-me a la meva mare donant-li tot de petons.

- Es el primer cap de setmana després de iniciar el teu últim curs de la ESO, que mes vols? – em diu amb un somriure acabant de preparar-ho.

Se'm queia la baba en pensar que amb res això ho assaboriria com si no ho hagués fet mai.

Tota la casa tenia la llum del sol mentre em menjava el gofre sobre el sofà mirant al jardí que tenim amb piscina. La meva mare està asseguda al meu costat bevent cafè.

- Em sap greu no estar tant de temps per aquí casa, la feina al principis de trimestre es una mica difícil... – em deia mirant el seu got de cafè mentre sentíem els ocells fora al jardí. – va bé l'institut? – em pregunta després de fer una pausa de 3 segons.

Molt bé, arribats aquí no ser que contestar-li, un "Va genial mama, aquest any serà la bomba, ho veig!" o un "Com el cul, la Juls ha tornat a l'institut..." faré un parèntesis aquí ja que si em decanto per dir-li això, me mare s'aixecaria del sofà immediatament i posaria una denuncia. Si si, tal i com ho heu llegit. Entre ella i jo sempre ha hagut una bona connexió, quan va passa allò de la ni li vaig explicar tot, ella, es va posar com una fúria i la va maleir a la Juls i a tota la seva família. Li va costar creure-s'ho al principi, ja que érem inseparables, però per res del mon me mare perpetraria que ningú em fes mal. Ara si, continuem. O també li podria dir "Ai si mama, va super bé, aquest diumenge he quedat amb un dels "professors" (entre cometes perquè jo no el considero professor) i m'ha dit que em farà distreure...". Crec que em decidiré per dir-li la primera opció, d'alguna manera o altre, s'acabarà enterant de les altres dues.

- Si mama, va molt bé, se'm fa estrany estar ja a 4t, m'ha passat aquests anys rapidíssim i em sabrà molt greu marxar d'allà...

Es va posar a riure de cop.

- Què passa? Què he dit? – dic confosa acabant rient.

- Quan vas començar l'institut no deies el mateix... –

- Aii mama... en serio eh... – deixo anar posant els ulls en blanc mentre rèiem les dues.

Va haver una pausa llarga després d'aquesta conversa fins que dic: