Cada vegada que respires

Capítol 7 setena part: Zeta. Metamorfosi.

  dijous, juliol 2008

La Isabel brillava, se sentia esplèndida. Tenia ganes de cridar al món: La meva vida és meravellosa!, però no calia, perquè tothom semblava adonar-se del canvi. Noia, et veig molt bé. Isabel, m'has de dir el secret del teu èxit Com t'ho has fet? o T'has aprimat? Et noto diferent, tan... i així es repetien els comentaris, ara d'una amiga, ara d'un familiar... Sí, després de molts esforços havia aconseguit reduir el pes en cinc quilos! Ella es veia més esvelta, malgrat que encara quedava una mica lluny dels cànons de bellesa imposats per la publicitat, pel món de la moda o per les maleïdes actrius de cinema que devien alimentar-se d'aire per mantenir aquelles figures impossibles! L'important, tot i així, era que la constància havia donat els seus fruits de moltes i diverses formes. Per començar la transformació havia estat doble: se sentia millor amb ella mateixa. L'emoció quan va llegir el pes marcat a la balança va ser un instant inesborrable, una fita que li havia costat molt d'aconseguir. També estava el seu marit, que d'ençà de llavors la reclamava cada nit amb una passió que no li recordava en anys! Era com tornar enrere, a la nit de noces, només que aquesta vegada s'allargava en el temps indefinidament. L'alegria que experimentava es manifestava en tot allò que feia, i no hi havia dia en què no somrigués. Era una altra dona, diferent, seductora! A les tardes, quan ja havia enllestit les feines de la casa, s'entretenia comprant llenceria: conjunts atrevits de sostenidors i calcetes , lligacames, mitges, picardies, camisoles transparents... tant n'era la peça si tenia prou càrrega eròtica per encendre els ànims d'un marit que semblava estar més pendent d'ella que mai.

Aquella nit, havia escollit un conjunt de calces i sostenidors d'un vermell sang, que es combinaven amb un lligacames que subjectava unes mitges negres al damunt de les seves cuixes generoses. Es va mirar al mirall. Semblava una donota, una qualsevol, però va considerar que valia la pena l'esforç. Es va pentinar els cabells i es va maquillar; la ratlla dels ulls, l'ombra color terra a les parpelles, rímel a les pestanyes i, com no podia ser d'una altra manera, pintallavis vermell. Havia d'estar a punt per quan ell entrés a l'habitació. Se la trobaria esperant-lo amb un posat d'allò més suggeridor, si més no per a un home calent .Va provar diverses postures. Eixarrancada de cames? Massa vulgar. Amb les cames encreuades? Poc incitant. Semi-estirada, amb el cap recolzat en un braç i les cames mig doblegades en forma de zig-zag? Potser sí.

- T'agrada?

Ell acabava de traspassar la porta i es va donar pressa a tancar-la. Es va quedar paralitzat, sense saber per on tirar. No suportava aquelles combinacions que trobava vulgars, excessivament barroeres. Ell preferia la roba interior senzilla, neta, de tons neutres o blanc, que donava un aire d'innocència que era difícil, per no dir impossible, d'aconseguir amb aquelles espantoses peces de roba eròtica que la Isabel estava tan entestada a comprar. Es va mossegar els llavis, abans de contestar.

- I és clar! _ mentir era el millor sobretot quan anaves necessitat de sexe i ningú més et podia satisfer les ganes.

Es va treure el pijama i es va inclinar damunt d'ella alhora que amb el braç dret feia el gest habitual de prémer l'interruptor per apagar el llum.

- No, avui no. _ va mormolar-li ella, tot prenent-li la mà entre les seves. Avui vull veure't mentre ho fem.

En Jordi va accedir-hi, però es va veure obligat a tancar els ulls.

Continuarà...

La de la foto és la Isabel