Cada vegada que respires

Capítol 20, 7a part: Tau. Si no eres amb mi, on eres?

  Cap d'Any, 2011

Un altre any que acabava , una nova festa. Tothom estava eufòric, tal com pertocava en una data tan assenyalada i el cava corria taula amunt , taula avall per acompanyar el menú que havien preparat entre tots: marisc (gambes i escamarlans) , porcions de truites de diferents tipus ( de patata i ceba, de carbassó, d'albergínia) , amanida variada, les típiques croquetes que sempre vénen bé ( de pernil, de pollastre, de formatge ) , alguns canapès variats ( d'anxoves, de foie, d'embotit, de sobrassada ), tot preparat a consciència pel grup durant gran part d'una tarda que s'havia estructurat en dues parts: Primer, compres d'aliments. Segon, preparació i elaboració d'aquests aliments.

- Anem al centre comercial Arc? En aquell híper s'hi compra súper bé! _ va apuntar l'Albert.

- No seria millor anar a alguna botiga de proximitat, amb productes més ecològics... _ va suggerir l'Enric.

- Serà molt més car i no hi trobarem ni la meitat dels productes. _ va intervenir l'Adrià._ Què us sembla als altres? Fem votacions? A veure?... Dos per botiga ecològica, la resta hipermercat. Decidit, no?

Una part del grup va pujar al cotxe. La parella en disconformitat, per contra, van optar pel transport públic per arribar al lloc votat per la majoria.

- Ens trobem allà! _ Úrsula.

- Fins després!_ Míriam.

...................................

- Posem música? Sí, no? Parlem? Teniu fred, poso la calefacció, no? sí? Esteu còmodes a qui al darrere? _ l'Adrià no parava d'interrogar constantment els companys a qui veia sovint més com a criatures esvalotades que com a amics en igualtat de condicions.

- Aquesta mania del teu germà d'agafar sempre el transport públic ens alentirà molt! Si han de fer transbordament de metro i bus! _ va rondinar l'Albert, que va rebre una carícia a la cama com a resposta de la seva parella, i va parar de queixar-se, per suposat.

- Estàs molt bonica, menuda... de veritat que m'estimes? _ va xiuxiuejar en Pau a la seva parella.

- Acabo de rebre un missatge de l'Úrsula. Diu que entrem a l'híper i que anem comprant, que el bus està trigant molt , que segurament arribaran tard. _ va precisar la Míriam a qui va anar prou bé canviar el tema amorós per un de més distès.

Canvi de marxa. Trànsit prou fluid, via directa, pàrquing. Ja hi eren.

- Molt bé nois, ara cal que anem per feina i que ens cenyim a la llista que hem fet perquè el pressupost no se'n dispari, d'acord? _ havia parlat l'Adrià que, com a persona de més edat, era la més assenyada i la qui dirigia el grup.

Híper. Van escollir un carro enorme i el van anar omplint amb els diversos ingredients del llistat.

- Marisc congelat?... No seria més bo fresc? T'adones que el preu es dispararia?... votem?... croquetes de marca blanca o... votacions?... i si comprem les truites fetes, fan bona cara?... ni pensar-ho, les fem nosaltres!... i l'embotit pels canapès, de xarcuteria o envasats al buit? ... votem?...

Dues hores més tard, després de molts acords i desacords que es van complicar amb l'arribada dels defensors del transport públic, ( que encara que sigui molt car o més lent segur que és menys contaminant i ecològic ), i de fer una cua molt llarga per pagar a la caixa, van arribar amb el cap una mica emboirat però molt il·lusionats, de dret a la vella i antiquada cuina del pis dels avis del Pau i del seu germà.

- No haurien estat millor en el pis de l'Adri i l'Albert? Aquí no hi cabem tots , a més hi fot un fred que pela!_ va gosar comentar l'Enric, mentre era empès ara per l'un ara per l'altre, ja que ell estava al mig entorpint el pas de tothom. Un posava el gènere damunt del marbre, l'altre preparava els plats, un tercer reflexionava sobre la millor manera de preparar uns entrants variats i divertits i algú altre s'ho mirava de lluny, com si la cosa no anés amb ell.

- Calla i ajuda! _ el va renyar l'Úrsula. _ No espatllis les coses ara, vols? Per un dia que sembla que tot rutlla, només faltaven els teus comentaris, punyeta!

- Perdona, tens raó. Mira, no dic res més._ amb el dit va fer com si es tanqués la boca amb una cremallera imaginària.

Empentes, discussions culinàries, col·laboracions entre paelles i olles, rialles, desavinences altre cop .

- I si algú anés parant la taula?

- Ja ho faig jo. Úr, em dónes un cop de mà?

- Aquí no hi cabem tots! Som massa gent cuinant. Què algú toqui el dos o m'acabaré estressant!

- L'Adri és un tros de pa, però a la cuina s'altera moltíssim.

- No fotis, ningú no ho diria!

- Voleu escampar la boira, coi de pesats!

- Estàs segur que això no es cou massa?

- Míriam, fora, amb els altres, ja!

- Uf, quins aires, noi, no et coneixia aquesta faceta!

Continuarà...