7 d'abril de 2010
En Jordi tenia moltes dificultats per agafar el son a les nits, malgrat tenir una jornada laboral intensa i molt estressant. Arribava a casa esgotat literalment, tot i així, tan aviat com es posava al llit algun mecanisme del seu cos es reactivava i l'omplia d'adrenalina. Es mantenia com suspès en un estat d'alerta permanent; sentia la respiració del gos dormint , el soroll de les broques del despertador passant els minuts, els passos d'algú que es llevava potser per anar a la cuina a beure aigua, el soroll de les petjades, el clic dels interruptors que tant s'encenien com s'apagaven. Havia desestimat prendre somnífers, feia molt temps que els evitava. El seu cos estava infestat de fàrmacs per la medicació que havia de prendre diàriament, sense comptar les pastilles a les quals havia de recórrer per combatre la migranya que s'estava convertint en una patologia més de les moltes que patia. Les nits eren llargues. Es passava l'estona donant voltes al llit , intentant buscar la postura més adequada. Es quedava quiet, sense moure's. Encenia el llum i llegia, però encara es desvetllava més. Va buscar alternatives naturals per internet: sopar lleuger a una hora raonable, més aviat que tard per no patir digestions pesades, prendre un bany calent, beure una infusió( valeriana, til·la, camamilla?), visualitzar imatges relaxants ( la remor de la mar, una platja deserta, una brisa delicada...), escoltar música tranquil·la ( la veu d'en Robert Smith cantant balades?) i res, absolutament res funcionava!
Continuarà...
El de la foto és en Jordi.
ESTÁS LEYENDO
Cada vegada que respires
Ficción GeneralCada vegada que respires Sinopsi Una novel·la que engloba moltes realitats: una obsessió que queda fora de la llei, injustificable i demolidora ; una història sobre com la crisi pot capgirar una vida; l'ensorrament d'una família aparentment feliç;...
