Cada vegada que respires

Capítol 8 tercera part: Eta. Punt d'inflexió.

Capítol 8 tercera part: Eta. Punt d'inflexió.

9 de novembre , diumenge al matí

Quan la Isabel es va repensar els plans, ell ho va tenir clar. He pensat que seria bo que em quedi almenys una setmana amb els pares per donar-los un cop de mà. Tu et pots encarregar de la nena aquests dies. Pels dinars, no heu de patir, podeu anar a un restaurant i al vespre podeu fer-vos qualsevol menjar ràpid, el congelador i la nevera són plens fins dalt. Hauria agafat el cotxe i tornat la mateixa nit si hagués estat possible, però no volia quedar com una persona dominada pels impulsos i sense gens de tacte. Apreciava el seu sogre , per respecte a ell es va quedar fins a l'endemà.

En Jordi va dormir malament , estava molt inquiet. El sol fet de pensar que la seva filla era sola a casa i que aquell nano amb qui sortia es podia plantar al seu pis en qualsevol moment li produïa un malestar intens que li repercutia a nivell físic. Els eterns símptomes nerviosos als quals era difícil d'acostumar-se, per molt que el seu organisme es veiés obligat a patir-los, no li donaven treva. Va deixar-se caure al llit amb molt mal de cap i unes fiblades molt fortes al pit. La pastilla no trigaria a fer-li efecte i aviat s'adormiria del tot enmig de malsons , de terribles presagis que acabarien despertant-lo a la matinada, amb el cos cobert d'una espessa suor freda. Es va dutxar i havent esmorzat, va sortir en direcció a la ciutat a primera hora del matí quan encara no s'havia aixecat el dia. Per què no surts al migdia, amb més calma? li preguntaria la Fina, un pèl estranyada per tanta precipitació, i ell s'excusaria al·legant que ho feia per motius de trànsit. Més tard, les carreteres de ben segur que estaran col·lapsades. Aquella era una màxima que era pràcticament impossible de refutar, ja que els diumenges sempre anaven lligats a les sortides amb la família. La gent volia canviar d'aires, descontaminar-se, fugir de la metròpoli. Una iniciativa d'entrada atractiva que es traduïa en cues, espantoses retencions que qualsevol home assenyat desitjaria evitar. Tens tota la raó, noi! Sabent-ho jo també marxaria aviat.

Va posar la sisena, conduïa de pressa, amb moltes ganes d'arribar a casa. No havia trucat per avisar del canvi, volia ser allà senzillament i comprovar que tot era correcte, que no hi havia cap raó per la qual preocupar-se. Va entrar a la ciutat quan els carrers encara eren buits, amb només algun vehicle tan matiner com ell o alguna persona gran passejant el gos o anant a buscar el pa. Travessar la ciutat amb els semàfors gairebé sempre amb verd i amb un conducció fluida, li va escurçar el trajecte en ben bé mitja hora. Va respirar alleujat, aviat arribaria. Un parell de carrers, l'avinguda empinada cap a la muntanya, intermitent a l'esquerra i el seu carrer, amb la seva finca al final, enmig d'amplis espais enjardinats. Va prémer el comandament del pàrquing i va introduir-se dins de la panxa de l'edifici després de cedir el pas a la veïna del segon amb el seu gos Zeus que li va aixecar la mà somrient. Gràcies, Jordi! Si que ets matiner aquest diumenge! Com tu, no? Quin remei, he de passejar aquest tros de bèstia! Vinga, adéu! Que vagi bé! Aparcar, ascensor, cinquè.

En entrar, silenci. Eren dos quarts de vuit només. Ella devia dormir. Va fer una ullada pel pis. Tot estava en ordre. Va anar a la seva habitació, movent-se amb cura de no despertar-la. Va desar la seva roba dins de l'armari, va guardar els estris d'afaitar al prestatge del lavabo i va tornar a sortir al carrer per buscar el pa i comprar algun croissant per a la seva filla, que els adorava. Dues de quart i un croissant que sigui ben torrat sobretot, havia insistit a la fornera que va somriure amable. Indica'm quin vols Jordi. No sé, el més socarrimat de tots. A la meva filla és com li agraden... Sí, ja me'n recordo. Aquest? Sí? La faràs contenta avui, fa cara de ser molt cruixent...Per cert, si que matines! Si,noia, però no creguis durant la setmana m'aixeco molt més aviat. Sí, ja, però un festiu... quin humor que tens! Jo si que ho faria per gust! Era el que passava sempre, conèixer la gent t' obligava a xerrar molt i no sempre un en tenia ganes. Aquell matí, però, tampoc li venia d'aquí. No pensava despertar la Míriam. Que es llevés quan ella volgués. Era diumenge.