Continuació 2a setmana de febrer de 2011
- Hola, tu ets la Míriam? En Pau m'ha parlat moltíssim de tu! Sóc la Cristina.
- Molt de gust! _ va respondre la Míriam que es va sentir una mica enrabiada amb ella mateixa per haver estat tan cautelosa amb en Pau. Ai pobret, em fa tanta pena... tot a costa d'haver fet patir la persona que més l'importava al món: el seu pare. Era evident que les llàgrimes i el posat del noi havien estat pur teatre, ja que se'l veia d'allò més refet amb aquella desconeguda. Quan havia trigat a reemplaçar-la? Un mes? Va somriure picada davant de l'excés d'efusió d'aquella Cristina d'ulls inquiets que et recorrien el cos de dalt a baix amb ganes d'estudiar al mil·límetre la que havia estat la seva contrincant.
- Anem a algun local? _ va intervenir l'Úrsula, que es va auto-presentar com la millor amiga de la Míriam. – És com si fóssim germanes, no sé m' entens. Aquest és el meu xicot, l'Enric.
- Fantàstic. Doncs... Ara que ja ens coneixem tots, per què no anem a algun local amb una mica de marxa? _ va proposar la Cristina, que va picar l'ullet a l'Albert amb complicitat alhora que tocava el braç de l'Adrià fent prevaler que ja s'havien vist en més d'una ocasió._ Hi ha un local molt xulo a l'avinguda Electra. L'ambient és molt actual, amb música electrònica i tot això. Què en penseu?
L'Úrsula va observar la Míriam i l'Enric amb escepticisme, com volent dir, aquesta tia no és dels nostres! al temps que els feia un gest dissimulat amb la mà que significava Ho tenim clar o estem ben arreglats! Va sospirar força sobrepassada per la situació que se'ls presentava.
La de la foto és la Cristina.
ESTÁS LEYENDO
Cada vegada que respires
Ficción GeneralCada vegada que respires Sinopsi Una novel·la que engloba moltes realitats: una obsessió que queda fora de la llei, injustificable i demolidora ; una història sobre com la crisi pot capgirar una vida; l'ensorrament d'una família aparentment feliç;...
