Cada vegada que respires

Capítol 16, 6a part: Òmicrom. Amb la realitat de cara.

26 de juny de 2010

- Us prometo que aquest lloc us encantarà a tots. Posen música de tot tipus. Des de Keane, a the Killers, Cure, Depeche, Police, Bowie... És una passada!_ va anunciar l'Adrià mentre conduïa per la Nacional.

- Encenc la ràdio? _ va preguntar l'Albert que ocupava la posició del copilot_ Sí? _ va començar a sintonitzar canals_ Aquesta emissora?, apujo el volum?, més? , així?

L'Úrsula i la Míriam van començar a botar al ritme de la música. Era dissabte al vespre, inicis d'estiu, i el curs a l'institut quedava lluny. Feia pocs dies que s'havien examinat de les proves d'accés a la Universitat. Unes proves que afortunadament ja quedaven compartimentades en la part del cervell denominada amb el nom de període feixuc i extenuant amb moltes hores d'estudi que qualsevol estudiant vol oblidar un cop ha passat. Ara era època de divertir-se, de viure la festa , d'aprofitar la nit al màxim. Enllà quedaven les preocupacions i les pors pels resultats dels exàmens de selectivitat; ara tan sols calia confiar que les notes fossin favorables.

En Pau va encerclar la Míriam amb els braços i la va començar a besar. La cançó Everybody's changing li havia tocat la fibra romàntica i no es podia estar de compartir-ho amb la seva parella.

- Adri, espavila a arribar que aquests dos estan d'un enganxós que... _ va protestar l'Úrsula a qui incomodava la falta de tacte dels seus amics.

- Úr, no rondinis, dona!, que no veus que estan enamorats? _ va contestar l'Albert que va fer un cop d'ull ràpid pel retrovisor._ Punyeta, si que van forts aquests! Nois, una mica de respecte per la companya del seient! Ni cas, tu! Ells van a la seva!

- Albert, deixa'ls que ja arribem. _ va comentar l'Adrià amb veu afectuosa, alhora que li premia suaument la cuixa al seu company.

A primer cop de vista era sorprenent, molt diferent de l'espai tancat i una mica claustrofòbic d'algunes discoteques atapeïdes de gent embogida en una sala on no es podia ni circular amb un refresc a la mà. Aquell era un jardí enorme, sense limitacions, amb bancs de fusta escampats aquí i allà, alguns a recer d'algun arbre que els conferia certa intimitat. Només entrar-hi , es veia una barra de bar on se servien tot tipus de begudes, acompanyada d'unes taules en un racó per a qui volia prendre's la consumició amb tranquil·litat tot parlant. A l'altre extrem, el discjòquei punxava tot tipus de música ballable, adaptada a gairebé qualsevol mena de gust i tendència. La gent s'estenia arreu. Alguns ballant enmig del prat de gespa, d'altres xerrant drets o asseguts, en grups, en parelles, consumint begudes, ficant-se mà o senzillament escoltant.

- Anem a ballar? Vinga! _ va proposar l'Albert tot arrossegant l'Adrià de la mà fins al bell mig de la pista.

En aquell moment començava a sonar una adaptació del tema Personal Jesus dels Marilyn que li va obrir el desig irrefrenable de ballar. Era una cançó potent que afavoria que l'Adrià es deixés portar pels ritmes sinuosos i plens de sensualitat del seu company, que no es va estar d'envoltar-lo per la cintura mentre acoblava el moviment dels seus malucs als d'ell.

- Míriam! _ va cridar-li en Pau a l'orella. Va assenyalar cap al seu germà que ballava endut per la bogeria de la música i d'una passió desconeguda, com endimoniat._ Els has vist? Que van drogats o què! Això no és normal!!

- Pau, calma't. Que no veus que s'estimen?

- Te'n fums de mi?

- Pau, que et fa falta per veure-ho! Obre la ment!

- Pau, company, re-la-xa't! _ va intervenir l'Úrsula._ Sembla que t'hagi de venir un atac de cor!

Quan l'Adrià va prémer l'Albert contra seu i el va besar amb un petó profund, en Pau va saber que estava tot perdut. El seu germà petit s'havia trastocat. Es va alterar tant que la pressió li va baixar de cop i va caure rodó desmaiat a terra.

-Úrsula, ajuda'm! _ va cridar aterrida la Míriam que no sabia ben bé com reaccionar amb el cos del seu xicot estès inconscient a terra.

- Tranqui, ja si li passarà. Són els nervis. Tard o d'hora havia d'assumir la realitat, aquest!

Continuarà... 

El de la foto és l'Adrià.

 La cançó dels Marilyn que ballen l'Adrià i l'ALbert.