Capítol 15: Ksi. Wrong.

23 4 0
                                    



Capítol 15: Ksi. Wrong.

març de 2010

La Míriam havia quedat amb l'Úrsula davant mateix del centre comercial Arc. Esperava trobar un regal adequat per al seu pare que a finals de mes complia 40 anys. Era una edat que marcava d'alguna manera, per això ella volia emocionar-lo amb algun detall que li retornés el somriure, encara que només fos el temps de desembolicar el paquet i descobrir l'objecte que s'amagava dins. D'entrada va pensar que en Pau podria ser d'ajuda. Era un home , per tant no era desenraonat creure que podia aconsellar-la sobre els gustos masculins sense equivocar-se, tot i que va acabar acceptant que possiblement no seria un regal gaire valorat pel seu destinatari si ell hi intervenia. Com que tant ell com el pare es queien antipàtics, era previsible que l'elecció anés carregada d'energia negativa com va recalcar l'Úrsula i que al final aquell regal mal encertat acabés portant malastrugança.

Les dues amigues van entrar a la macrobotiga per excel·lència amb més volum d'oferta juvenil o adulta: cinema, música, literatura, informàtica i aparells d'àudio o de so diversos, per a tots els gustos.

- Tens alguna idea?_ va preguntar l'Úrsula quan travessaven l'espai dedicat a Cinema i videojocs.

- No exactament. Fem un volt per aquí. Suposo que alguna cosa se m'acudirà.

- Sé que ara no ve a tomb, però ahir a la nit em va passar una ... És que ni t'ho imagines!

- Com no m'ho has explicat per telèfon! És greu, Úr?

- Més que greu, xocant! No t'ho he explicat abans per què volia dir-t'ho "en persona." _ va abaixar la veu com si tingués por que algú les pogués escoltar. _ Ahir, súper tard, de matinada, és que no podia dormir... el cas és que vaig tenir una visió espantosa...

- Què dius ara? I com va ser...

- Se'm va aparèixer la mare de la meva besàvia segona per part d'oncle per via materna, que es diu Prudència, i que va morir cremada per un incendi, tot molt sospitós a casa seva. Era una dona moooolt rica i els hereus tenien pressa per heretar, tu ja m'entens! Total, i és que és súper fort! em va anunciar que l'Albert , el germà d'en Pau, és gai!

- L'Albert? Però si es passa el dia empaitant totes les dones! Vols dir que no s'equivoca aquesta senyora?

- No, i ara! Això d'anar empaitant les noies ho fa per dissimular! En el fons té una lluita interior, perquè no vol ser homo. Se li ha posat al cap que és hetero. De bojos!

- No sé què respondre't, em sembla tot tan estrany! No té ni cap ni peus, si és el noi amb més èxit de l'institut!

- Justament, justament, aquest és el quid de la qüestió! _ va remugar cap endintre com ho faria una actriu experimentada recitant-se el paper de memòria. Dominava molt bé els tempos. Silenci, estossec, alteració de la veu, trencament. A punt per prosseguir. _ Ara ja canviant de tema t'he de confessar que per primera vegada a la meva vida el meu pare em va sorprendre, encara que va durar poc, tot s'ha de dir! L'altre dia se'm va quedar mirant mentre dinàvem i em va dir, Úrsula, em rendeixo. Entenc que ets diferent, que t'agradi vestir de dol, fins i tot que escoltis aquesta música tan rara. Ets la meva filla i estic disposat a respectar els teus gustos. I jo li vaig respondre, Papa em deixes al·lucinada , i ell que em contesta , Sí filla, sí... i jo que li pregunto, A què és degut aquest canvi? I saps que em respon? És súper ofensiu! Em diu que un amic seu li va comentar que no es preocupés, que jo estic passant una fase típica de l'adolescència, que ja se'm passaria amb el temps. Al final em vaig ben emprenyar. T'ho pots creure? Quines penques!

- Com a mínim el teu pare sembla un home sa i feliç.

- És una forma de plantejar-ho. Et teu pare continua tan desmoralitzat com sempre?

- Sí, noia!

- No t'enfadis amb mi, però sempre li he detectat un desajust emocional molt fort, que li ve de molt endins.

- Ja, sempre ho dius!_ va entortolligar les paraules amb un sospir profund. Se sentia absolutament abatuda, però com és habitual en persones de la seva edat, passar d'un estat d'ànim X a un altre totalment oposat Y era, per fortuna, bufar i fer ampolles. _ Mira Úrsula! _ va comentar tota emocionada la Míriam que s'havia quedat com hipnotitzada a la secció de música, en els ulls fits en un expositor en concret_ Aquest CD no el té, n'estic segura!

- Vaja! Sounds of universe... interessant. El teu pare té una part flipant! No sabia que li agradés aquest grup.

- Hi ha moltes coses que tu no saps del meu pare.

- No, suposo que no, això sí, si escolta aquesta música és que s'enrotlla súper bé!

Continuarà...

La de la foto és l'Úrsula

Cada vegada que respiresDonde viven las historias. Descúbrelo ahora