dimecres, febrer 2011
En Josep Lai va trucar a en Jordi per concertar una entrevista d'urgència, en un lloc neutral, ni a l'empresa de reformes, ni a casa seva. Van quedar en un restaurant per dinar, aleshores parlarien amb calma. Va demanar una ampolla d'aigua ben fresca i se la va servir per fer temps mentre esperava en Jordi, que no va trigar més de cinc minuts a aparèixer per la porta d'entrada del menjador. Van saludar-se amb un cop de cap i les mans alçades. Acte seguit en Josep es va posar dret en tant que el seu amic creuava la sala en direcció a la seva taula. Salutacions, fortes encaixades de mans, prendre seient , fullejar la carta amb el menú, i fer una ràpida selecció dels plats.
- Tu diràs! Hi ha alguna queixa de la reforma o és que hi ha alguna pega amb els terminis fixats d'acabament d'obra? _ va preguntar-li inquiet en Jordi.
- No, i ara! Tant de bo, fos això!
Els dits d'en Josep van començar a arrugar el tovalló de tela gris, entortolligant-lo com un cabdell per finalment deixar-lo caure damunt de la taula en una mena de frustració infantil.
- Per què deu ser que no em fa cap gràcia el que m'has de comentar? El tema no es presenta gaire bé, veritat? _ en Jordi el va observar tens, preveient-ne un desenllaç tràgic per a l'empresa, que havia viscut el miratge de la recuperació gràcies al projecte que havien signat amb el client feia uns escassos tres mesos.
- El banc m'ha tancat l'aixeta del crèdit. _ va deixar anar en Josep , emprenyat.
- Llavors, l'obra?
- Es cancel·la. L'hem de deixar a mitges. Ho sento Jordi, no hi ha cap altra sortida.
- Em pensava que disposaves dels diners per enllestir-la.
- Tu mateix ho has dit, m'ho pensava! Han sorgit problemes d'última hora amb els quals no comptava i la reforma dels dos pisos no és una cosa que tingui prioritat actualment.
- Vaja, no sé que dir... m'he quedat en blanc. Per a nosaltres era vital aquesta feina. Ara hauré de fer números per veure com ens en sortim, d'aquesta!
- Ho sento, de debò. La meva intenció és acabar aquests pisos, però s'haurà de deixar per a més endavant, quan recuperi capital. _ es va recolzar en el respatller de la cadira i va mirar directament als ulls d'en Jordi, a qui respectava tant com a persona que com a empresari. Se sentia en deute amb ell i la seva consciència li manava una explicació detallada, malgrat que no se l'exigís._ Al meu fill l'han fotut al carrer amb un ERE d'aquests que ara s'estan posant tan de moda. Té hipoteca i dues criatures petites. No em puc gastar els diners en una reforma quan ell pot ser que els necessiti per tirar endavant la vida de la seva família.
- Josep , no em deus cap explicació, de veritat, però t'ho agraeixo. _ en Jordi va maleir no tenir cap calmant a sobre. Els havia abandonat feia temps i els havia abocat tots al contenidor de la farmàcia per no caure en la temptació de fer-ne ús, encara que en moments tan delicats com aquell no li hauria fet cap lleig a un trankimazin o un vàlium. No calia fer números per saber-ho, per molt que fes els comptes de la proporció d'ingressos i de les despeses amb l' esperança d'equivocar-se. No siguis negatiu, com li recordaria la seva filla, però la realitat era que l'empresa estava morta, a punt de la fallida.
Els dos homes van fer una nova encaixada de mans , després van començar a dinar. Cap dels dos tenia realment gana.
Continuarà...
El de la foto és en Jordi.
ESTÁS LEYENDO
Cada vegada que respires
Ficción GeneralCada vegada que respires Sinopsi Una novel·la que engloba moltes realitats: una obsessió que queda fora de la llei, injustificable i demolidora ; una història sobre com la crisi pot capgirar una vida; l'ensorrament d'una família aparentment feliç;...