Cada vegada que respires

Capítol 19, 17a part: Sigma. Tot és qüestió d'eleccions.

15 de desembre de 2010

L'Úrsula va trucar a la Míriam per quedar les dues soles, tal com feien antigament abans que el grup es fes tan omnipresent que era impensable telefonar algú sense comptar amb tota la resta. Era un dia entre setmana, com molts d'altres. L'Enric no plegava fins tard a la botiga d'animals on portava treballant des de feia un grapat d'anys, tot i no ser un gran venedor de mascotes; sovint el propietari li havia retret la seva vena solidària amb les associacions protectores o les gosseres, que provocava que alguns dels clients potencials es repensessin la compra davant de discursos grandiloqüents de la mena com: Ha pensat que si en comptes de comprar un animal l'adopta, tot són beneficis? Per començar el cost es redueix al mínim , entorn dels cent euros que cobreixen l'esterilització i el xip amb les dades del propietari, aspectes de gran valor, perquè fixi's quin problema que la mascota es quedi embarassada, tot són maldecaps! A qui regales els cadells? I si aquests els acaben abandonant? Pobrets! Després hi ha el cas lamentable de pèrdua de l'animal que això ens pot passar a tots! Ai, quisso, on ets? L'angoixa de no saber si el recuperaràs algun dia... amb el xip, cap problema!, sempre que algú el localitzi trucada ràpida al propietari des del centre d'acollida. Tot són avantatges. I el més important, pot disfrutar d'una mascota fidel, molt més agraïda que una altra que sigui comprada. S'adona del que significa un gest com aquest? Tenir la possibilitat d'ajudar aquests animalons indefensos, sense llar, sense amor, maltractats sovint, donar-los una vida d'esperança? Paraules que produïen un corrent d'emoció, una empatia instantània, sumat al fet que, com que era un noi molt persuasiu , especialment carismàtic, n'hi havia més d'un que s'ho repensava i seguia les seves indicacions a l'hora de trobar la protectora que li queia més a prop, si hi volia anar personalment o , si no era el cas, li facilitava una extensa informació sobre les webs d'animals sense sostre, on "hi havia una àmplia oferta de gossos i gats de totes les races, edats i mides". Era en situacions com aquelles que el senyor Ignasi, respectable botiguer de tota la vida, li fotia una bona esbroncada. Enric què pretens, enfonsar-me el negoci? És que no hi toques! Un dia d'aquests et fotré de potes al carrer!, però les respostes del noi sempre l'acabaven desarmant. Que no ho veus que ho faig a fi de bé! És indispensable que la gent prengui consciència del greu problema d'abandonaments que està patint la nostra societat. La proporció és de quatre animals abandonats cada dia! És que no se't posen els pèls de punta? A més, saps que sóc un bon venedor, si deixem de banda la venda d'animals vius. I és que mira que t'ho dic, no hauries de tenir-ne ni un de sol a la venda! Què s'hi podia fer si, prescindint d' aquella pega, prou grossa en una botiga d'animals, la seva gràcia natural feia que arrossegués clients i clientes d'arreu? Resignació amb moltes dosis de paciència! perquè l'Enric queia de puta mare a la clientela. Connectava amb ells, com un gurú amb els seus seguidors més abnegats. Ai, Ignasi, quin dependent més simpàtic, més atent, més espavilat, més implicat amb els problemes del món! Era per totes aquestes aptituds, versus qualitats morals, que l'Enric va animar de valent a l'Úrsula a fer el pas com a mediadora entre el conflicte obert entre la Míriam i en Pau. Tu pots fer possible el canvi, endavant Úr! _ Paraules que la van reafirmar a portar a terme el projecte batejat pels dos sota el lema "reconciliació entre enamorats que passen per moments delicats, però superables." Seria una àrdua missió, motiu pel qual primer es va preparar uns exercicis respiratoris per relaxar-se. Va cremar encens mentre es centrava en el tercer ull, just al mig del front. Calia assolir aquell punt de calma específic per poder invocar algun dels molts esperits familiars que l'acompanyaven en les seves visions futures. Es va concentrar fent unes respiracions diafragmàtiques acompanyades de rotacions de cap, entre d'altres espasmes musculars diversos, i va invocar els morts tot demanant-los la seva ajuda. Tia tercera per la branca materna, dóna'm força per combatre el mal i ajuda'm a foragitar les forces malignes que enterboleixen el cor de la meva millor amiga. Invocació que va ser contestada, tan aviat com va entrar en trànsit, per una tal tia Rogèlia que s'havia suïcidat feia dos-cents anys per un amor no correspost. Nena, el que està bé està bé! _ Una frase que li confirmava que tenia tota la raó del món. Va enviar un missatge al mòbil de la Míriam. Kedem + tard?

Era una tarda humida i freda de desembre, en què la gent no sortia de casa sense un paraigua en mà per l'amenaça de pluges intenses que venien vaticinant els meteoròlegs des del dia anterior. Un temps ideal, segons l'Úrsula, perquè treia la pol·lució de l'aire alhora que facilitava el flux de noves energies. Per cert, la Míriam no s'ho va pensar ni un segon a l'hora de respondre: OK. 7pm? Per suposadíssim que en alguna cosa devia intervenir la màgia de la tia Rogèlia, perquè la resposta acabés sent tan immediata.

Continuarà...

El de la foto és l'Enric.