Cada vegada que respires

Capítol 19,19a part: Sigma. Tot és qüestió d'eleccions.

18 de desembre de 2010

La Laura havia agafat el costum de visitar en Jordi un cop per setmana, vist que la recuperació del Baloo anava per llarg i tant l'amo com l'animal ja no s'acostaven als jardins del barri on sempre feien tertúlia amb els propietaris d'altres gossos. A ella li anava bé quedar amb ell perquè l'ajudava a desfogar-se d'una part del neguit que l'oprimia per la poca sort del seu marit en la recerca de feina i a més tant en Zeus com en Baloo, els quals adorava, podien passar una estona junts. D'altra banda entre ella i en Jordi s' havia establert una forta amistat, tan ben assentada que ni un vent huracanat podria enderrocar-la. Era quasi com una confessió compartida de les seves penes, cosa que els convertia a cadascun d'ells en una mena de terapeuta mental al servei de l'altre; jo t'aboco els meus maldecaps, tu m'escoltes, jo t'aconsello, o t'animo si estàs molt baix de moral. Era un relació que funcionava perquè els permetia respirar una mica més lleugers després de compartir aquell parell d'hores de dissabte plegats. Deixava per una estona el seu marit que, després d'una altra setmana de fracassos, aprofitava el dia festiu per abstreure's dels problemes que s'aparcava momentàniament davant de la pantalla del televisor on es deixava endur pels diferents programes esportius, un dels escassos luxes que mantenien: el canal d'esports. Laura, no podem prescindir-ne _ li recalcaria el seu marit una tarda en la qual van estar calculant quins eren els capricis prescindibles que els permetrien augmentar l'estalvi _ és l'únic al·licient que em queda per esbargir-me de tanta merda! No és que fos una esposa modèlica, però s'hi havia avingut malgrat ser una despesa extra. Sí, ho havia entès a la perfecció. Era una vàlvula d'escapament que el mantenia il·lusionat durant una estona, la suficient per no encaparrar-se amb els problemes. Ella també patia part del seu estrès. Sabia com n'era, de dur, passar de ser un treballador a un número, un entre un miler d'anònims que buscaven una oportunitat per tornar a començar, per recuperar la sensació que eren persones vàlides i productives.

Picava el timbre a mitja tarda amb en Zeus al costat, quan sabia que la Isabel ja no hi era, entorn de les sis, una hora que als dos els anava molt bé. En Jordi sempre l'esperava amb una nevera ben sortida de refrescos i alguna cosa per picar, per si li venia de gust. S'asseien al sofà i parlaven. Parlaven fins que ja s'ho havien dit tot i havien buidat la ment de totes les angoixes de la setmana.

- Digues, com va en Baloo? Sembla més animat.

- Sí, està reaccionant bé a l'acupuntura. Crec que té una millor mobilitat, tot i que encara li queda un temps per estar com abans. La veterinària diu que evoluciona bé. Veritat que sí, noi? _ es va adreçar al gos amb estima i el va acariciar mentre aquest l'observava fixament. Va somriure quan va veure que en Zeus se li apropava reclamant-li la seva part proporcional de carícies també._ Aquests dos estan pendents de tot, no se'ls escapa ni una! _ va dir adreçant-se a la Laura que els contemplava divertida.

- Ni que ho diguis! Per cert, com van les coses entre tu i la Isabel?

- Ni me'n parlis! Diguem que ens portem bé de cares enfora, per la nena sobretot.

- Realment creus que val la pena? Ets molt jove! Sacrificar-te d'aquesta manera per algú que no s'ho mereix... podries refer la teva vida fàcilment, ets un home atractiu, no tindries problemes de cap tipus per trobar una altra dona. T'ho dic com a amiga, ja ho saps.

- Tens molta confiança en les meves capacitats!_ es va fregar les temples, tal com acostumava a fer quan se sentia especialment vulnerable. _ Ho faig per la meva filla, creu-me. I no és que li hagi donat voltes més d'una vegada, però la Isabel és incapaç de preocupar-se'n com cal. Ella va a la seva, tampoc no tinc clar que li pugui transmetre gaires valors a part de gastar els diners en foteses com roba, maquillatges o sabates.

- Però tu dónes per fet que ella en tindrà la custòdia. No té divuit anys, la Míriam? Ella pot escollir amb qui vol estar i, sincerament, és obvi que tu te'n preocupes més. Dubto que...

- Escolliria la seva mare. Ho sé. Recordes que et vaig dir que estem molt distanciats? _ li va sortir la veu trencada. Parlar de la nena li recordava massa coses que preferia no tenir present._ Per això he de continuar amb la Isabel. És l'única manera que conec de conservar un control sobre ella, encara que sigui mínim.

- Potser tens raó. Pels fills, els pares ho fem tot!

- I les teves filles? _ volia canviar de tema, desviar-lo cap a un altre que no l'afectés tant.

- Van fent. Ja saps, tenen aquella edat tonta en què van molt al seu aire, com la teva nena si fa no fa! La veritat és que sempre fan patir!

continuarà... 

La de la foto és la Laura.