Cada vegada que respires

Capítol 13, 4a part : Mu. Anàlisi microscòpica d'una expectativa.

desembre de 2009

En Jordi es va sentir obligat a prendre aquella decisió, per molt que li dolgués dur-la a terme. Després de consultar-ho amb el seu gestor de confiança, en Pere, va considerar que no hi havia volta enrere.

- No podem assumir més de quinze treballadors en plantilla. N'han d'anar vuit al carrer.

- Som temps complicats per a tothom! _ en Pere va esbufegar contrariat abans de continuar_ D'acord, m'hi posaré immediatament. Estudiaré el personal que teniu i buscarem la fórmula que sigui més atractiva per a vosaltres. Una proposta factible podria ser fer algunes prejubilacions, ja que el cost no serà tan elevat per a vosaltres com la indemnització per anys cotitzats d'una part de la plantilla.

En Jordi s'hi va avenir d'immediat. No hi havia alternativa. Era un assumpte dolorós. Per desgràcia estaven travessant uns moments molt difícils i havia de salvar l'empresa al preu que fos.

- Per cert, n'està al cas el teu pare? Crec que seria bo tenir-ne el seu vistiplau.

- Ja saps que està molt desvinculat del negoci. De de fet només hi apareix a estones i sovint per esbroncar-me! No cal que et digui com és el meu pare...

- Un gran home, però tot un caràcter!

- Ni que ho diguis! Tu, tira-ho tot endavant i quan ho tinguis preparat em fas un truc. Seria possible enllestir-ho no més enllà de passat festes?

- I tant, no hi pateixis! Ah, recorda d'informar-ne "al patró." _ va apuntar en Pere a tall de comiat, referint-se al seu pare amb simpatia._ Ep, bones festes si no ens veiem!

Li va atansar la mà en acomiadar-se. En Pere era un home amable i eficient. Sabia que ho deixava en bones mans.

Continuarà...

El de la foto és en Jordi