Continuació 25 de desembre de 2010 ( Ca l'Úrsula )
El timbre va sonar amb insistència i es va imposar un silenci respectuós. La mare es va aixecar i va córrer a obrir la convidada més respectada arreu del planeta.
- Dolors, per fi, reina, com estàs? Estàvem tots esperant-te.
- Molt bé bonica, gràcies.
Muà, muà! Intercanvi de petons.
- La meva tia és una passada! _ va xiuxiuejar l'Úrsula a l'oïda de l'Enric, que estava frisós per veure aquella dona tan famosa internacionalment, de la qual tothom parlava.
La Maria dels Dolors va fer acte de presència amb el cap ben alt i els cabells deixats anar com un matoll d'herbes salvatges. Portava una túnica daurada que la cobria fins als peus. Quan caminava semblava que levités de puntetes sobre l'aire. Era ella, una dona potent, tàntrica, sublim, la multi homenatjada Candelaria Rusman! Tots es van posar dempeus, retuts per la seva energia, i n'hi va haver que fins i tot van fer una genuflexió i es van inclinar davant d'ella. El pare, per contra, amb els collons plens, va començar a endrapar la primera croqueta de marisc que va tenir a mà; glaçada, per culpa d'aquella anguila estrafolària que es creia la reina del Mambo!
Continuarà...
La de la foto és la Candelaria Rusman.
VOUS LISEZ
Cada vegada que respires
Fiction généraleCada vegada que respires Sinopsi Una novel·la que engloba moltes realitats: una obsessió que queda fora de la llei, injustificable i demolidora ; una història sobre com la crisi pot capgirar una vida; l'ensorrament d'una família aparentment feliç;...
