capítol 21, 3a part: Ípsilon. Les directrius d'un bon estrateg.

17 3 0
                                    


Continuació 6 de gener de 2011

- Albert, tio, l'he ben cagat! Tot per fer-vos cas a tu i a l'Adri! Hem tallat, hòstia!

En Pau encara es va esverar més quan, a l'altra banda de l'aparell, no va sentir cap expressió que el confortés exceptuant un estossec intranquil amb una mena de vacil·lació en la veu que li reafirmaven les seves pitjors pors.

- Ehem... sí... bé..

Silenci.

- Ei, què hi ha algú a l'altre costat de la línia? Pau, Adri!!

Va frenar. Va anar de poc que no atropellés un vianant que el va increpar insultant-lo amb les paraules i amb el dit aixecat enlaire, amb un molt gràfic " que et donin pel sac!" que era l'únic que li faltava per quadrar el dia. Ho sento! _ es va disculpar. Per si tot plegat no fos prou , a causa de la distracció i l'ensurt, va ser escridassat pels altres automòbils que li demanaven pas amb el clàxon. Ja va, ja va... _ va respondre gesticulant amb les mans als conductors que el vorejaven crispats. Amb els nervis a flor de pell va posar la primera de nou, però ho va fer amb tan poca gràcia que el cotxe se li va calar. No t'esveris, Pau _ es va repetir a si mateix per donar-se ànims. Va engegar el motor per segona vegada, va reubicar les marxes, primera, i va prémer l'accelerador, potser més del compte ja que va sortir com un esperitat amb una forta embranzida cap endavant. S'havia saltat el semàfor! Per acabar-ho d'adobar, el xerric d'un cotxe frenant en sec per no estavellar-se contra seu, més crits i finalment la veu clara i segura de l'Albert, que contra tot pronòstic continuava connectat a la línia telefònica, es va imposar.

- Germanet, no et mengis el cap, que tot anirà bé... ara només cal trobar algú amb qui donar-li gelosia. Fes-me cas, que era un expert en dones! Escolta'm amb atenció: tu segueix el meu pla i no passarà ni tres mesos que la tornaràs a tenir penjada de tu!

- En tres mesos? Tio, no puc esperar aquesta eternitat per recuperar-la!

Continuarà...

El de la foto és l'Albert.

Cada vegada que respiresDonde viven las historias. Descúbrelo ahora