Cada vegada que respires

Capítol 14, 3a part: Ni. El meravellós món de les aparences.

  Nit de Cap d'Any

En Pau havia convidat algun amic de la facultat. El seu germà, l'Úrsula i la Míriam havien fet el mateix. Resumint, que la festa s'havia engrandit fins a un total de dotze persones entre nois i noies! Van preparar un sopar divers on cadascú havia contribuït amb alguna cosa: croquetes, truites, salsitxes, embotits, patates xips, cloïsses, olives, refrescos i algunes ampolles de cava, no gaires per respecte a una part de la penya que encara no havia complert la majoria d'edat. El pis dels avis era ampli. La sensació de llibertat, sense les restriccions d'uns pares controladors, no tenia preu. La gent estava animada, ell era feliç.

- Podríem posar una mica de màquina per variar? –Va protestar una tal Mònica, amiga de l'Albert, mentre engrapava un tall de truita de patates.

- Oh, d'acord! Vinga el tumba tumba per fer contenta la senyora! _ va respondre l'Úrsula, una mica crispada pel comentari d'aquella desconeguda que no sabia apreciar l'autèntic art musical.

- Úr, no rondinis, porfa_ l'Albert va córrer a pacificar els ànims alhora que introduïa una recopilació de música ballable a l'atrotinat equip de música del seu germà.

- Ei tios, ja heu pensat quins seran els vostres propòsits d'any nou? _ va preguntar en Santi , un company de curs del Pau.

- Aprovar el curs amb bones notes, _ va confessar la Míriam engrescada.

- Trobar l'home dels meus somnis! _ va afegir l'Alba, companya de classe de la Míriam en un arravatament romàntic molt femení.

- Tenir una mascota exòtica. Potser una serp. _ va puntualitzar l'Ester, una cosina de l'Úrsula.

- Ser proclamada la millor mèdium de la història. _ va dir l'Úrsula.

- Vaja, res emocionant_ va intervenir l'Albert amb gràcia._ No seria millor anar de vacances al Carib o escalar l'Everest o..." canviar de parella en el cas de la Míriam?"

- Albert, para de dir burrades. És que tu mai madures? _ va protestar en Pau, que va estrènyer la seva xicota entre els seus braços i la va arrossegar en un racó del menjador. Petita, no saps com t'estimo!_ li va mormolar a l'orella i la va besar al coll.

- Doncs a mi m'agradaria tenir prou diners per comprar-me una moto_ va cridar un tal Toni.

- Mira, i a mi un cotxe, no et fot? _ va respondre el Martí, company de curs de l'Úrsula.

- Ei, grup, que gairebé són les dotze! Tothom té el raïm a punt? _ va cridar eufòric un tal Ignasi, amic d'un amic del Pau.

....................

- Brindem? _ va dir la Isabel conciliadora.

- Per suposat.

- Bon Any.

- Bon Any a tu també.

Es van asseure al menjador i van obrir el televisor. Res d'interessant. Programes espectacle, molta música i ball. La Isabel va anar canviant de canal, semblava avorrida. Tant o més que ell.

- Què et sembla si felicitem la família? Truquem?

- És clar.

Veus alegres a l'altra banda de la línia telefònica. Bon Any! Bon Any! Com un ritual. Tothom estava content o , si no ho estava , ho fingia. No era nit per cares llargues. Ser feliç, autoconvèncer-te que eres feliç, fer creure als altres que eres feliç. En això es resumia tot. Parlar amb els pares, amb els sogres, amb els amics, La seva filla no havia trucat per donar-los el bon any. Es va sentir ferit, arraconat. Per què els deixava tan de banda? Ell no podia apartar-la de la seva ment. Què devia estar fent? Es devia divertir? Ballar, riure, jugar, fer l'amor... No, preferia mantenir la ment en blanc. Concentrar-se en les imatges de la televisió fins que la son i el cansament el duguessin al llit.

Continuarà...