Cada vegada que respires

Capítol 18, 9a part: Ro. O blanc o negre.

30 d'octubre de 2010

En Jaume l'havia convençuda amb arguments que eren difícils de contradir.

- Vinga dona, només és un sopar. Tinc moltes ganes de presentar-te els meus companys de bufet! Si a fi de comptes el teu marit ja s'ho ensuma que l'enganyes, ja no vindrà d'una mentida més! No dius que se les empassa totes?

No podia rebatre'l, d'altra banda es moria de ganes de sortir una nit de dissabte amb ell. A casa, s'hi avorria com una ostra. Sempre estava sola o s'hi sentia, que el fet era el mateix! En Jordi es tancava al despatx o era fora fent esport quan no era passejant el gos. Darrerament, s'havia fet molt amic de la veïna del segon, la trastocada propietària d'aquell tros d'animal gegant anomenat Zeus. La fleuma de la Laura, amb tres fills i un marit a l'atur, que tenia la pocavergonya d'observar-la per sobre l'espatlla com si estigués per sobre d'ella! De segur que estava enamorada d'en Jordi, però a ella tant se li'n fotia, que ja se'l podia confitar!, perquè on hi hagués el seu Jaume que no s'hi posés cap home pel davant!

- Jordi, si no t'importa que surti aquest vespre... He quedat amb unes amigues...

La Isabel ni va haver d'esforçar-se a concretar noms ni a formular excuses complicades, que ell ja assentia amb indiferència. En realitat, era extraordinàriament fàcil endossar-li una més de les moltes mentides que ell assumia sense entrebancs de cap mena mentre consultava encaparrat algunes dades a l'ordinador o llegia el llibre de torn. Va obrir l'armari i va escollir un vestit a to amb el que li havia indicat en Jaume _ Vull que estiguis magnífica, que siguis l'enveja de tots els homes del restaurant. Era un vestit vermell sang amb tota l'esquena descoberta que es tancava a la part inferior, just a l'inici del naixement de les natges. De la part del davant lluïa un escot en forma de pic, extremadament pronunciat. Era un vestit molt atrevit, que s'havia comprat feia pocs dies per sortir de nit. Se'l va posar il·lusionada, tenint molt present la necessitat de cobrir-lo amb la jaqueta perquè en Jordi no el veiés, o posaria el crit al cel. Va agafar les claus de casa i es va acomiadar amb un: Tornaré tard! que l'eximia de qualsevol sentiment de culpa, perquè ja l'havia advertit. Després de l'àpat, tenien previst allargar la vetllada en alguna discoteca de la ciutat fins ben entrada la matinada, sense passar per alt una visita al pis d'ell abans de tornar-la a casa. Es va perfumar bé a l'ascensor i va adreçar-se al lloc de trobada.

En Jaume la va venir a recollir puntual, a un carrer de casa. Anava tan provocativa que va anar de poc que no la violés allà mateix, tan aviat com va pujar al seu cotxe.

- Isabel, per Déu, a mi em mataràs... Estàs per sucar-hi pa!

Ella es va haver de desempallegar de les mans que van recórrer gran part de la seva anatomia deleroses de grapejar-la a gust.

- Després amor, després... No veus que farem tard? A més, no vull ni pensar què passaria si ens veiés algun veí. Són tan xafarders en aquest barri, semblen de poble!

La Isabel el va apaivagar satisfeta mentre es posava bé l'escot que ell li havia remogut amb tan de desfici. Va, tira, que no m'agrada arribar a misses dites! No fa de gent fina! Tranquil·la... que de seguida hi som! Quan van arribar al restaurant, amb cert retard, els altres ja eren esperant-los i es van aixecar de la barra del bar on seien fent temps.

- Us presento la Isabel, la meva parella. _ va anunciar orgullós en Jaume als seus amics, a qui quasi els surten els ulls de les òrbites quan ella es va treure la jaqueta per deixar al descobert aquell vestit d'escàndol.