Cada vegada que respires

Capítol 22, 26a part: Fi, Observant darrere el teló.

1 de maig de 2011

La Míriam va ensopegar amb un desnivell del paviment. La causant havia estat una rajola del terra, d'una artística forma hexagonal amb bonics dibuixos florals que malauradament es va enfonsar sota la pressió d'un vehicle pesant que, en el passat, havia envaït part del voral del Passeig. Una font inesgotable de caigudes per a turistes i ciutadans despistats d'una de les ciutats més visitades del planeta. Aiii, que cauré.... La noia va trontollar endavant i enrere, mentre els peus buscaven una subjecció, com equilibrar-se per no caure al terra. Tranquil·la, que et tinc! La mà sol·lícita d'en Pau en coordinació amb la mirada que sempre l'enfocava en mode zoom, ampliant cada plec que es formava als llavis quan somreia o en el seu rictus seriós quan es concentrava a escoltar a algun amic, fins i tot es podia perfilar el puntet marró de la petita piga que tenia sota l'ull dret, i que era tan diminuta que t'hi havies d'aproximar a menys d'un pam per veure-la amb claredat, va arribar a temps de subjectar-la i evitar la caiguda.

- Gràcies! De poc que no em trenco la crisma!

- No, si jo sóc aquí amb tu. Estàs bé, no t'has fet mal? De debò?

- No, de veritat. _ el va mirar amb els ulls espurnejant d'alegria i va riure contenta._ Estic perfecta! I ara, vés amb la Cristina que fa cara de males puces. Em penso que li ha molestat que la deixis de costat per ajudar-me.

- Doncs que s'hi posi fulles! Som amics, no?

- Sí._ li va fer un lleuger toc al braç amb la mà com si fos necessari el contacte físic per confirmar-ho. _ Estic feliç de veure que et va tan bé amb ella. Crec que l'has encertat de ple. Ei, que t'ho dic de cor!

- Ho sé. _ va respondre eixut. Aquell comentari li havia tret tota la gràcia a l'assumpte. En Pau va girar el cap perquè no veiés que sense voler, ella l'havia ferit. Hauria plorat allà mateix si hagués pogut. Va agafar aire per dissimular que s'havia emocionat i va continuar parlant, en un esforç per semblar natural. _dallò... i aquell home misteriós? Quan ens el penses presentar?

La Míriam va estossegar neguitosa, abans de contestar amb un imprecís_ Ho veig difícil.

- Que no esteu junts?

- És que...

- És casat?

- Bé, tècnicament ja no.

- Però ho era, pel que entenc. Ha abandonat la dona? En fi , deuràs estar contenta. M'alegro per tu, de veritat. _ per què havia reafirmat la mentida amb un de veritat? És que calia? Ara ja estava dit. No podia retirar-ho. _ Com és ell? Això almenys m'ho pots explicar, no? Ens assemblem?

- No gens.

En Pau es va aturar en sec i la contemplar fixament. No s'esperava aquella resposta, ni la sinceritat amb què va ser dita. Era per aquell malparit que l'havia perduda i no tenien res en comú? En què havia fallat a la Míriam perquè deixés d'estimar-lo? Era una qüestió de físic?, de caràcter? Alguna cosa que no havia sabut fer? O era que s'havia extralimitat com a parella sense saber-ho? El temor més gran, el que l'avergonyia només de pensar-hi, era que l'altre fos millor amant que no pas ell.

- Ah, no?

Li havia tocat la fibra sensible. La Míriam se'n va adonar. No només havia ficat la pota, sinó que ho havia fet fins al fons de tot. Per Déu, sabia que no li hauria hagut de seguir el joc de deixar-se portar per la fórmula pregunta-resposta. Havia de solucionar-ho, odiava els mals rotllos.

- En realitat no es ben bé així. Teniu alguns punts en comú. Els dos sou homes de ciències, intel·ligents, i tant l'un com l'altre us heu preocupat sempre per mi...

Van continuar caminant, seguint la resta del grup, però aïllant-se'n, sempre tres passos o quatre per enrere. En Pau seguia escoltant-la i va saber que mai hauria hagut d'interrogar-la sobre l'altre home perquè el dolor que sentia era tan gran i inacabable com l'avinguda per on passejaven , una de les artèries més boniques de tota la ciutat pels edificis modernistes que la configuraven. Llavors, si eren tan similars, per què l'havia reemplaçat per algú més gran i amb parella? L'únic que se li acudia era que fos més guapo i possiblement molt millor al llit que ell. Es volia morir. Per això, havia deixat d'estimar-lo? per això? per això, per això?...

Continuarà... 

La de  la imatge és la Míriam.