Capítol 22, 10a part: Fi. Observant darrere el teló.

13 3 1
                                    


Continuació 3 de març de 2011

vespre

En Jordi havia perfilat una llarga llista amb els objectius a acomplir a partir d'aleshores. D'una banda, amb la conformitat de la seva família ( dona i filla ) va anotar totes les despeses que augmentaven el gruix de les factures però que no eren bàsiques en el dia a dia.

- quotes del gimnàs.

- assegurances mèdiques.

- ajudes a la protectora d'animals.

- televisió per cable.

- dona de la neteja.

- mòbils ( de tres a un )

Una vegada estipulat el que era accessori del que no, era tan simple com dedicar-se de ple a donar-se de baixa amb teleoperadors/es de les diverses companyies que no sempre entenien el que els sol·licitava el client. Un moment, que el passo amb un altre Departament... no pengi si us plau, que ara el passem amb un altre operador que el podrà informar millor sobre el tema que ens planteja... música de fons, nou teleoperador/a... Com diu... podria començar pel principi per favor?... les seves dades són?... està segur de voler donar-se de baixa?... Sap que hi ha unes ofertes molt interessants i molt ajustades per persones a l'atur?... En Jordi no comprenia com un tràmit tan simple pogués resultar tan espantosament complicat o extenuant com intentar fer el pic a una muntanya sense els mitjans i la preparació física necessària. Després d'hores barallant-se amb teleoperadors excessivament competents a l'hora de posar mil traves per dissuadir el client de l'espinós tràmit de prescindir dels seus serveis, va trobar la resposta en la Laura, la veïna del segon, tot passejant els gossos, en Zeus i en Baloo.

- Jordi, creu-me, nosaltres també hem passat per això. Fes-me cas, aquesta gent l'únic que vol es desgastar-te perquè continuïs amb ells.

- Llavors? Com ho faig?

- Molt senzill. Fes la petició per escrit. Per fax, per internet... però sempre que consti per escrit i , sobretot, guarda-te'n una còpia per a tu, que aquests la saben molt llarga.

Continuarà...

El de la foto és en Jordi.

Cada vegada que respiresDonde viven las historias. Descúbrelo ahora