Cada vegada que respires

Capítol 21, 4a part : Ípsilon. Les directrius d'un bon estrateg.

 2a setmana de gener de 2011

La Isabel es va deixar caure al sofà. Se sentia cansada d'haver de córrer tot el sant dia!

- I què guapíssima!, anem a... _ va preguntar en Jaume fidel al seu estil.

Cada vegada ella era més difícil d'acontentar , motiu pel qual en Jaume havia de suportar els seus mals humors amb més freqüència. Les tardes de sexe salvatge sovint quedaven diluïdes enmig de les discussions i les males cares, però continuava valent la pena el sacrifici perquè les escenes al llit el compensaven amb escreix. Com un inversor de borsa els beneficis en espècies que obtenia d' ella eren d'alta rendibilitat.

- Què!! Estic rebentada, així que espera't! A més tinc set i m'estic pixant. He d'anar al lavabo si no et sap greu.

- Sí, sí, és clar... _ darrerament utilitzava unes expressions tan vulgars!, es preguntava si aquella dona era la mateixa que va conèixer dos anys enrere i que es moria per ser refinada. Certament, no creia en el compromís. Les dones eren tan variables! llunàtiques seria la paraula més precisa.

Li va preparar un combinat de llimona amb un bon raig de vodka, a veure si l'alcohol li amorosia el caràcter, que va deixar damunt de la taula. Es va asseure a esperar-la. Va sentir la cadena del wàter, el soroll de l'aigua de l'aixeta i res, que no venia! Per què trigava tant? Anava a picar-li a la porta quan va aparèixer més nua que vestida amb un dels seus innumerables conjunts de roba interior. Li va passar pel costat amb indiferència i va beure amb ganes la beguda que li havia preparat.

- Anem, vinga, no és el que volies? Crec que m'han entrat les ganes.

Ell la va acompanyar frisós per posseir-la una vegada més.

Continuarà...